UNA ULLADA PER LES RODALIES DE...PORTALET Antic Port Olleria

Hui anirem per les rodalies de  la serra Grossa. Anem pel  Portalet, antic Port d'Olleria en terme de Canals.

Parlerem de nou dels bolets encara que de bons no es veuen de moment per açí.

Com que anem caminant eixirem des de AIACOR en direcció zona de Bolvens i per la redona de l'eixida del poble travessem al cami que ens porta de manera palal·lela a eixa autovia. Hi ha un carril bici per on no poden circular vehículs i está pintat de verd.

A algo més de 1 km ens desvíem cap a la dreta en direcció Canals i Olleria (está indicat) , creuem el riu i  a 1 km més en davant ho fem en dirección Olleria  cap a l’esquerra.Ja entrem en El Portalet.

 Si ens fixem la humitat domina ja que estem a la cara Nord de la serra i els bolets apareixen en quasi tots lloc. Anem a identificar uns quants més:
La espècie Mycena sol ser menudeta i creix solitariament entre els molses, Es prou perillosa.

                                                   Mycena sp. sol ser perillosa o tòxica

Les altres espècies són comestibles de no massa bon sabor encara que caldria evitar-les si no es sap amb certessa si el que he agafat és el de la fotografia que expose.

Xerocomus persicolor

Els bolets semblen on vivien els donyets dels contes i es deu a que solen preferir llocs més humits i frescos dels boscos. Ès comestible pero dieun que no sap massa bé. Conegut tambè com Bolet de Pí.

Psathyrella candolleana

Psathyrella No és un bolet ja que té laminetes i sí és comestible encara que com diguem per açí "amb poca xixa"

Per acabar anem al bolet dels garrofers al que tant li temien els garrofers de lloc on plou molt. El bolo de garrofer o Laetiporus sulphureus que Es considera comestible quan és jove encara que la que está a,la foto ja denota una rigidessa que la fa incomestible e´s un degradador de la fusta de garrofer morta.

Bolo de garrofer

Era molt preat en un passat culinàriament parlant ja que diuen que está molt bó (altres diuen el contrari) i per la semblança amb panets que feien els arabs pel Camp de Turia li diuen "PA DE MORO" ja que si no el agafes jove para dur. Té un sabor a pollastre diuen.

A més al nostre recorregut vorem llentiscle i coscoja a més de alzines amb el seu fruit que eix i maura ara per la tardor.

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE ...GENOVÉS

Per motiu de les continues plutges del cap de setmana anem prop i caminejarem mirant més cap abaix sobretot per la quantitat de gent que me preguntava sobre si havia vist pebràs o rovelló...-ara encara és prompte! li he contestat i els que hi ha són més menuts que una monedeta d'euro. En 15 dies més.

Com identifiquem els bolets bons dels roins?

Com els bons encara són menuts, evitarem menjar-ne dels roins si per errada els agafem. Anem a identificar uns quant prou perillosos i que no fa massa temps va donar problemes per intoxicació.

Onphalotus olearius; BOLET DE SATANÁS O D'OLIVERA

Este bolet va donar problemes d'intoxicació a una familia de Xàtiva no fa massa temps que els va semblar com els que compren al mercat o en alguna tenda...Apareix asociada a olivera.

Mycena pura  molt bonica , menuda i tóxica

Es veu en praderies de molses i és molt menut i bonic. Color rosaet

Lepiota laevigata és tóxica 

El génere lepiota és prou comú i cal  no menjar cap semblant. El barret és prou pla i molt arrodonit encara que pot corvarse i confondre-nos...

                                             Turbaria furfuracea altre bolet de pi peró verinós

Per acabar tots aquells que no semblen fongs i visquen asocitas a arbres com este que expose...

A més hi ha algúns considerats roin i que el que són és de baixa qualitat i en alguns casos provoquen INTOLERÀNCIES però en cap cas són verinosos

                        Suillus mediterranenesis  ALTRE BOLET DE PI comestible de baixa qualitat

Dels realment comestibles parlrem un poc més en davant...

Els protectors del sól quins són ara?

Liquens i molses que a més donen siport a molts éssers vius com caragols i microinvertebrats que a més són el menjar d'altres i ajuden al manteniment de la xarxa de l'ecosistema mediterrani i permeten part de la vida a les nostres serres a més de donar colorit. Cladonia és un liquen

                             Molse a esquerra verd fosc  Cladonia foliacea centre i Cladonia rangiformis dreta

Fruits de la tardor…?

Parlarem del fruit del ginebró que amb forma globosa i amarronada contrasta amb el verd intens i clar de les punxoses fulles. En un passat era part de la llenys que s'agafava pèr als forns de pa ja que dona molt de calor i a més manté un cert temps eixa calor. Hui abunda i permet que hi hagen més incendis fortuits a més de donar cobertor a rallats o cries de porc senglar que s'estenen ràpidament.

                                              Ginebró Juniperus oxicedrus amb els seus fruits

Visita a la basseta roja on ja queden pocs d'amfibis que ja es retiren per a passar prompte les sequeres i gelor de l'hivern.

Imatge d'un jove Pelodytes punctatus conegut com granoteta

Els ulls d'estos animalets amb pupil.les verticals ens indiquen hàbits nocturnes. 

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE… MANUEL Darrere l'incendi estival

I desprès de l’incendi estival qué?

Avui anem a vore que passa desprès de les intenses (encara que insuficients ) plutges del mes de Setembre que a més són les primeres de la tardor en referència a l'efecte que sobre un paisatge fà l'acció arrasadora del foc de final d’estiu de 2012 que cremà quasi 10 Ha, de pí i matoll entre els termes de Manuel i Xàtiva. Per a poder vore-lo vos convide a fer un xicotet recorregut (no mes de 3 km) en el que estarém pendents dels canvis que s'han produit en el paisatge, de la debilitat d'un terreny de sals i fang i la desolació que queda  en la flora, peró també parlarém del poder regeneratiu de les plantes después de un incendi i com va recuperant-se el lloc a poc a poc.

Per començar anirem per la CV41 des de xàtiva i en direcció Manuel i justet d’enfront del camí que entra a Manuel pel poliesportiu I que es troba uns 100 metres abans d’arrivar al paratge de “ les Salines” (que gràcies que no s’han vist afectades)

Els primer que veig és un paisatge amb contrast on domina el beig i negre front al verd , tot per culpa dels cremats.

Imatge de la serra en terme de Manuel

Me crida l’atenció les torres de llum que s’alçen majestuoses sobre nosaltres i que encara que este incendi s’ha declarat com a “intencionat” , bé podrien afectar al lloc ja que quan es formen tormentes amb aparell electric poden apareixer   xispes etc, que podrien iniciar de nou un altre incendi… 

El que me fixe és que es tracta d’una zona on es veu que està permessa la caça , cuja veda es va obrir i iniciar el 12 d’octubre i que ja es fan sentir els primers dispars. La vegetació que m’envolta está subjecta al tipus de terreny que és principalment de guix,sals  i fang roig cosa el fa feble peró que permét enmagatzenar l'aigua i dona peu a que pel lloc  apareguen fonts Amargues (sulfats de guix) i Salades (altres sals). Els guixos es poden voree com a cristall sols o  estructures  molt deformades per les terribles forçes de la natura cuja deformació a modus de Diapir apareix desprès que es formara este terreny…

Làmines de guix deformades i dissoltes per l'acció de l'aigua

Cura en els esbarrons  ja que per estes époques  la humitat és més constant i el sòl, per causa del fang va escupint-la i la  deixa dalt formants una pel·licula pel lloc per on xafem.

També puguem fixar-nos a les empremptes que queden sobre el fang per reconèixer alguns tipus d’animals que solen passar per açí a beure; Porc Senglar, Conills, Fagines, Ginetes, i ara molts gossos de caça que ens podran confondre peró que vos pose una emprempta de gos per que sempre que vejeu la pugueu descartar d’altres.

Emnprempta de porc senglar caminant depressa

Emprempta de gos amb els seus dits i les ungles davant

Quan que fa a la flora parlarem de plantes mediterrànies com Llentiscle (Pistacia lentiscus) amb els seus fruits quasi negres...

Llentiscle amb fruit

El Rhamnus alaternus o Aladern amb les fulles serradetes semblants a les de coscoja o fins i tot acebo peró molt més menudes. 

Aladern

La natura fa que desprès de un incendi que no ha sigut massa devastador i ajudant-se d¡estes plutges aparaguen les plantes que es mantenen amb les tiges i arrels baix de la superficie com els esparrècs, als que ja s'els veu eixir a pesar que no és encara temporada...

Asparragus acutifolius eixnt d'entre les cendres

Com vorem la natura va recuperant-se a poc a poc encara que faràn falta tasques de neteja i regeneració artificial com podrem vore en llocs on amenaça d'erosionar-se ràpidament...

Eixida del sol per la zona on marca l'efecte del cremat

Els camins, que són molts, travessen la serra entre els termes de Manuel i Xàtiva , per lo que si continueu ho fareu sempre cap amunt, així ànim i sobretot  cura amb el sòl quant plou o amenaça de fer-ho ja que recordem de nou  que hi ha moltr de fang que a falta de vegetació pot donar-nos un bon sust.

Ocypus olens escarabat que alça l'abdomen i expulsa un líquid pudent 

Me trobe amb un coleópter depredador que mesura uns tres centímetres i que alça el cul tirant un líquid que fa mala olor (el nom Olens ho diu tot) i també el podrem vore per açí.

En temes d'actualitat DENUNCIEM els enderrocs deixats a un escampat  del riu albaida al terme de Xàtiva i a l'altura de Les Palanques on sembla que els únics que gaudeixen d'ells són els reptils com la sargantana comuna que aprofita estes ullades de sol  damunt d'algún d'ells abans de l'arrivada a l'hivern,

Sargantana comuna damunt d'un tros de fusta

ESCOLTANT A LA NATURA ...

Hui comencem un nou apartat que titolarem ESCOLTANT A LA NATURA...en el que espere intervingueu  la majoria dels oients del programa, però que no es podrá fer totes les setmanes encara que sí que es procurará atendre, a la major brevetat prossible, als que tinguen dubtes i sobre la nostra natura.
El primer de les propostes és;
Per qué ja no es troben els corvs al castell?
La resposta és complicada ja que corvs i falcons són eterns rivals al aprofitar-se dels mateixos ninxols ecológics per criar. És clar que des de fa un parell d'anys al menys ja no es veuen els corvs a la cara sud del castell i és que l'arrivada dels falcons pelegrins ha supossat de nou una baralla per l'espai. No és que hagen sigut eliminats, sinó desplaçats cap a la part de la creuta sud on ja han fet de nou el niu algunes parelles (recordem que la parella d'estos animalets és per a tota la vida). No penseu que ha sigut una baralla fàcil per a ningún bando ja que corvs furten o trenquen ous de falcó i estos es tiren del niu si fera falta... En fi ara és el tempos dels falconets que han estat quasi vint anys sense niuar per açí.

La segona proposta:
Com és possible que hi haja un porc tan gran solt per ací?
En principi és impossible ja que el porc senglar no era massa comú per ací fins meitat del segle passat i els exemplars trobats mai superen els 100 kg de pes. ÉSte feia els 250% d¡eixe pes (250 kg) i era doncs un híbrid entre les dos subespécies que hi ha per la península (o axó creguem fins que eixquen a la llum els anàlisis genètics). Es clar que un porc serveix per alimentació humana ja que ho té depredaors naturals que competeixquen amb ell i supossat els continus incendis han fet que siga m illors el trobar camins i amagar els raions que abans. No és clar d'on probé encara que per les característiques i el seu pes no ha estat massa temps solt... en fi en breu eixirem de dubtes encara que l'analisis no ens dirá molest més coses sobre le seua procedéncia.

La tercera proposta seria;
Hi ha altre tipus de vida a la basseta que no haja arrivat de fora?
La resposta és molt clara ; SI
Este tipus d'ecosistemes mantenen un tipus de vida molt peculiar i que deixa els ous a les incleméncies de l'oratge i la calor fins que de nou les plutges els tornen a la vida.
Parlem de crustàcis com el Triops i el Branchiphus, un anostraci que porta entre nosaltres sense inmutar-se evolutivament parlant des de abans dels dinosaures.

Imatge de Triops cancriformis mauritánicus 

La imatge está feta en un aquari que manté un company meu Isidre Montell i que ens ha permet estudiar.los un poc millor encara que ha sigut els estudis que han vingut de la ma de Maria s. que a petició meua va arivar fará uns anys de la Universitat de Valéncia i és hui la máxima autiritat en valéncia d'estos animalets a més que  ha treballat prou en esta basseta .

Imatge de Branchiphus schaefferi apunt de criar

La espècie anomenada Branchiphus schaefferi és la més comuna en esta bassseta arrivant en estos dies  a poblacions de centenars d'individus per litre d'aigua. Recordem que hi han més de 100.000 litres.
En esta fotoles femelles porten els ous a la panxa i es veuen de color verdós, groc i blau mentre que els mascles tenen unes antenes molt llargues per agafar a les femelles durant la copula.