Els llimacs, especies de pulmonats, es Mostren mutuament el seu pene un
front a l’altre organisme, cosa que fa
l’altre faça el mateix. Ambdues busquen
enrroscar-se en un amoròs abràs per trobar el lloc on es forma l’orifici de
l’aparell reproductor femení i així posar-ne el semen cosa que fará que queden
ambdos organismes fecundats. A este fet s’anomena Fecundació creuada. En un
pocs dies vorem els resultats en forma d’ous que soterrarràn fins que en un
parell de setmanes eixquen el menuts “llimaquets”. La dificultad per
diferenciar espècies és molt alta, donat que és anatomia genital la que ho
determina per la qual cosa només unes poques espècies tenim clar el seu nom
entre les que es troben estes dos que
ací presente. La més fosca amb cresta Milax
nigricans i la beig Deroceras
reticulatum que ací vegem emparellant-se amb altre congèner i ambdues
espècies europees.
Derocera reticulata mostant-se mutuament el pene
Milax nigricans buscant parella
Altre dels grups implicats són el anel·lids, anomenats i conegut com a llambrígols. Estes espècies si que necesiten d’humitat
abundant i terra de certa qualitat per la qual cosa l’ús i abús de pesticidas
iu herbicides els ha perjudicat molt. Són molt importants per al remourement i
aireación de la terra i s’han fet servir en un passat con a “carn” per a la
peixca sobretot de l’anguil·la, hui ja més controlada, enganxats en amets. La
forma de reproducción és també fent coincidir els clitels peró sense pene, i el
semen s’enmagatzena en espermateques
No hay comentarios:
Publicar un comentario