BON NADAL 2012 I MILLOR ANY 2013

SENSE EIXIR DEL CAMI...Aus aquàtiques I

SENSE EIXIR DEL CAMÍ…Aus al riu Albaida (I)

En estos mesos de fred , on no apateix tant caminar i sí el observar ens dedicarem a descriure les aus que sí que estan actives a pesar del fred.

Començarem parlant d’aus aquàtiques  que de segur haurem vist o amb un Poquet de pacència vorem en qualsevol lloc del riu Albaida.

Aus aquàtiques I

El primer és la majestuosa Garça o Agró Blau Ardea cinerea,  que és un au gran de quasi 1 metre d’alçada , cos allargat i prim, coll i cames llargues i amb tonalitats grisenques , blaves i blanques mentre que al cap són més fosques.

                                             Agró blau fugint al detectar la meua presència

Bona caçadora de crancs, peixos i amfibis amb l'estratègia de quedar-se queta , estàtica fins que llança el llarg coll com si d’un llàtig es tractara quan troba la presa adequada.

Peró no ens fiem d'aixó ja que està atenta a tot i sobretot als animals depredadors entre els que ens trobem nosaltres i ho manifesten quan ens arrimem massa  i eix volant  amb els quasi 2 metres d’envergadura alar seguint el curs del riu.

La seguent és la Polleta d’aigua, Peu-verd o gallineta Gallinula chloropus cujo nom li vé per que sembla a les gallines degut a que s’allunya de l’aigua i menja quasi com elles de tot el que troba, encara que la seua dieta és predominant en vegetals.

A l'hora de menjar totes les gallinetes están al lloc.

El seu crit quan veu un perill és molt característic i en aixó li sembla a la familia d’on prové; de les grulles.

Altra molt comuna és la Garça blanca o Agró blanc que tendeix a semblar-se a la primera en les costums i h’abits alimentaris encara que de peçes més menudes i deixa un poc de costat als peixos insistint en invertebrats variats i algún cranc Menut. Sol viure en colónies encara que per açi no el fa i és més  d’habits solitaris. Vegades les he vist de bon matí sobre canyetes paçides sobre l’aigua i només vore’m ha eixit volante de manera semblant a l’altre agró blau.

Agró blanc buscant un lloc on posar-se abans de deixar-se caure al riu

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE...Riu Albaida com era i com és.

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE …Riu Albaida com era i com és.

Hui anirem des de Bellús fins la muntanyeta del Puig en un passeig de uns 6-7 km. SEMPRE PEGADETS AL RIU

Com era abans este riu?

El nostre CLIMA MEDITERRANI ha modelat molt este lloc  cujo desnivell de segur ja no se sembla en quasi res al que era fa només uns 10000 anys. El que és me preocupa és que aixó ha passat en milers d'anys mentre que els canvis que anem a anomenar ho han fet en menys de 50 anys. 

Hi ha Tanta planta o animals vingut de fora?

En primer lloc La canya provinent d’ASIA i que segur que era molt coneguda per les tasques que feia al agricultor o a l’artesania tradional . Com que no necessita terra per creixer i pensant que l'embassament de bellús li ha llevat molt de llim ha beneficiat a que a dia de hui siga l’ama del nostre riu.

Els  Arbres de ribera són també substituits per altres com Alianthus provinent de XINA i Acacia d’EEUU.

Vegades la proliferación de mosquits es motivada per l’abundància d’estes espècies.

 Niu de rentelles amb canyes de fons

Podriem anomenar moltes plantes més peró acabaria deprimint als lectors, així que passe a la fauna.

Els animals també han canviat molt.

Mamífers Han desaparegut molts com el El GOS D’AIGUA conegut comúnment com Nutria (lutra sp.), el Eriçó també  está en perill.

Els peixos:

Del CARPÍ (varietat de carpa) també ha crescut, El peixet  GAMBUSSIA va vindre ja per primers del segle XX  i als anys 60 la pesca deportiva va portar al LUCIO , PERCA I BLACK BASS. En fi un grfan nombre d'espècies que fan que el nostre BARB També es trobe en perill.

HUI un nou inquilí, el ALBURNET que hui está desplaçant a la nostra MADRILLA.

Squalius valentinus o Madrilla valenciana

Falten depredadors des de rabosa fins aligues etc i que porta aixó?

S’Han multiplicat més conills i polletes d’aigua

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE...Riu de la Quintana (Bixquert-Xàtiva)

El Recorregut comença al partge de la Cova Negra i eixirem des de la Fonteta a l'altura del pont-aqueducte, que creuarem i seguirem només pasar-ho per una senda de curt recorregut PR que ens queda a la dreta        ( colors BLANC I GROC)

Está ben indicat i Fins a la carretera de Bellús que queda a l’altura del merendero Pedro hi ha un parell de kilómetres.El riu de la Quintana ens queda a la nostra dreta. Després  pujem  i creuem la carretera en direcció a font quintana durant un parell de km més.

Qué té de singular esta  ruta?

En primer lloc per que anem per aigues netes del riu quintana encara que prou calcàries on vorem vegetació típica de ribera en alguns llocs i en segón lloc per qué fará un parell d’anys me va semblar  vore una cria de austrapomamobius gallipes o CRANC AUTÓCTON encara que després d'investigar prou. ho varem descartar. No obstant aixó vos ensenye la foto per que entengueu el que dic.

Apertura del Cefalotórax que podria indicar Austrapotamobius

Al cranc americà el cefalotórax se li solda completament

El lloc estava infestat de cranc americà que temps enrere va ser importat per millorar les llicencies de pesca i permetre una bona "collita" d¡estos animals  i que portaven un fong que desfeia la closca del nostre cranc autócton que junt a la creixent contaminació va acabar desapareguent de les nostres aigues.

Respecte a la flora direm que hi ha molta classe de pebrás ja que hi carrasques i pins que ho permeten..

Vorem a més fauna?

Són Llocs idonis per a dos espècies d’aus  molt comuns;

  

Una busquereta anomenada Retoret o Cap negre:

Sylvia atricapilla o CAP NEGRE 

No és molt gran i mai supera els 15 centímetres sent fàcil de vore al no tindre massa por de l'home.

El segón tipus d'au és el   RASPINELL COMÚ  o Roda soques anomenat així per que encancha les ungles i es queda quasi cap amunt gràcies a un polze molt llarg. Es mimetitza molt bé perque será difícil vore-lo si no ens quedem quets un ratet. Sol  frequentar carrasques encara que jo l’he vist en xops i oms entre altres.

Certhia brachydactyla o Roda soques buscant artrópodes

És molt més menut que l'anterior i sol rondar els 10-12 centímetres. 

Tots dos en hivern menjen  llavors peró en estiu fan una bona tasca al eliminar d'insecte i aranyes els arbres.

ACTUALITAT
Estem en temps de pebrassos i anem de nou a la cova negra on en algúns llocs podem trobar morenentes del génere agaricus característics amb les seues laminetes negres i uns tons foscos morenets per dalt de capell.

Pebrás COMESTIBLE anomenat morenetaAgaricus silvícola

Cura amb les que tenen les laminetes blanques que solen ser tóxiques

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE...LLOSA DE RANES (Santana)

Hui farem una visita al poble de Llosa de Ranes

Anem a la Serra de  Santana i parlarem de fauna sobretot de l'esquirol  Roig (Sciurus vulgaris) encara que també ho farem de la  grisa (Sciurus carolinensis) provinent d’america i a la que me va semblar reconeixer estes pasques passades i que no havia recaigut que a la nostra península está prohibida la seua comercialització.

Es cert aixó de La invassió de l’esquirol?.

 No tinc massa clar que siga esta espècies encara que se li pareix així que parlaré de la nostra de "La Roja"

El nostre esquirol, el roig. no arriva a 25 cm i té una cua roja molt significativa .Es conèix des de fa molt de temps i es creu que a europa porta més de 30 millions d’anys sent per tant al que es referia el divulgador Felix Rodríguez de la Fuente que deia que un historiador romá afirmava que podria travessar la península iberica sense tocar terra.Es curiós que és una espècie molt cautelosa i si nota preséncia humana sol fugir.

Hi han indicadors naturals de la seua preséncia?

Si trobeu una pinya rossegada d'esta manera es tracta del nostre esquirol.

pinya rossegada per l'esquiriol roig

En  cas de ratolinets deixen l'eix de la pinya menys rossegat i més gruixut.

La tasca sobre la pinya la fa utilitzant les patetes de davant a modus de mans i es menja la pinya fen-la rodar com si es tractara de dacsa.

Diuen que també mnenjen pebrassos i que s'els porta amunt per evitar que altres animalets s'els menjenperó de segur que desprès de la gran quantitat de gent que ha anat este cap de setmana per la serra no deixará massa menjar per ells.

La serra de Santana té una gran quantitat de gres ja que formava part de una antiga platja costanera i per aixó les tasques que la gent feia en un passat i que donaven treball gràcies a  la seua extracció, hui opart de la cultura en un  lloc conegut com "les moles".

Ara anem de nou a la cova negra per que de nou és noticia per la proliferació d'una planta d'origen Sudamericá; concretament de l'Amazones. Es tracta del "milfulles d'aigua" Myriophilum aquaticum i que de segur que , donat la especificitat del lloc i la escasa (al men ys de moment) proliferació está portant de nou records de la famosa neteja del riu albaida d'altra planta exòtica coneguda com Jacint d'aigua Eichnornia crassipes.

Myriophilum aquaticum dominant trams del riu Albaida al pas per Cova Negra

Esta planta arrela a terra per lo que li resulta més dificil proliferar peró de segur que quan ho ha fet no hi ha qui visca dins d'ella llevat d'algunes larves com podria ser de mosquit per lo que al evitar als depredadors es podrien convertir en plagues de mosquits... 

CURA ON TIREM ALLÓ QUE NO VULLGUEM DE L'ANTIC AQUARI QUE DESPRÉS ENS COSTA DINERS I SALUT A TOTS.

Parlarem també de pebrás de pí;

Russula torulosa, el poagre que sól indicar la preséncia de pebrás per els voltants i encara que comestible no se sol menjar ja que la seua carn és dura i poc sabrosa.

També ho farem de un pebrás que quan és jove exuda ún liquid roig i de ahí el seu nom de ferrigineum

En un passat era molt comú peró hui és dificil de vore.Es tracta de Hydnellum ferrugineum. No és tóxica encara que no té bon sabor.

Hidnellum ferrugineum exudant liquid roig

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE...SERRA DE QUATRETONDA

Anirem cap a El MOLLÒ com  està assenyalat als cartells i que es troba a un poc més de dos kilómetres  de quatretonda.

Puguem deixar el cotxe al poble ja que al entrar a Quatretonda deguem  d'arrivar a l'altura de l'hipermercat CHARTER i girar cap a la esquerra (vorem indicadors de EL MOLLÓ)

Este indicador el deguem seguir durant tot el trajecte.

Si vullguem caminejar només un parell d’horeters deguem seguir amb vehícle sempre en direcció al MOLLÓ a un kilómetre aprox. deixem el cotxe en uns xaletets quan vegem que el camí es fa amb molta pendent.

Des de ahí farem 1,5 km per camí forestal fins un caminet que eix a la Nostra esquerra i baixa. de nou fixar-nos amb el cartell. Des de ahí hi ha quasi 2 km per camí de cabres així que calcer de serra.
Qué vorem?
Vegetació mediterrània típica llentiscle i coscoja ara amb els seus fruits.

Llentiscle amb fruit.

Una grañidísima quantitat de PEBRELLA amb la segona floració per les altes temepratures que encara hi han i amb tons rosaets.

Thymus piperella anomenat pebrella per que al mastegar-la pica com el pebre.

A més vorem BRUC o PETORRO en flors de color rosat tipus campanetes. Si li anomena petorro ja que al cremar-se fa uns sorolls semblat a petets menuts de xiquet o petorrets.

Erica multiflora la mel que fan de ella les abelles es fosca i bona

Pels llocs més ombrencs vorem violeta Viola arborescens amb el classic color blavet-moradet peró molt menudeta.

Viola arborescens o violeta de serra

Hi han pebrassos, rovellons o esclatasangs?

No és un bon any!!! Deia un veí de la zona encara que ahí deixe foto de alguns dels que feren els  que saben fer-ne amb cistella, corbella o falç de mà i cura en no trencar el lloc on creixen els fongs...

Lactarius sanguifluus o esclatasang dins de cistella i corvella per fer-ne

BOLETS COVA NEGRA  ( I )

Ara anem  a caminar per la Casa de la  Llum a la Cova Negra i pegats a la voreta del riu vorem… 

Fongs sense tronc-Ascomycet

Peziza sp. o P. Badia. Apareix en camins forestals o sendetes i semblen orelletes. Molt tóxica en crú cura en algún animal que se la menje tenen hemolisines que maten els glóbuls de la sang.

Peziza badia semblen orelletes i és un ascomycet

Fongs amb tronc-Basidiomycet

Inocybe sp. amb làmines color canella i menudet i blanquet per dalt... Molt tòxic

Inocybe ramosa conté muscarina que és un neurotòxic

Per acabar Tubaria furfuracea  de color marronet i de la grandària de monedeta de 2 euros , amb capell tipo sombreret xino.

 I de fauna qué?

Ocells que están prop de nosaltres i amb deixar de fer soroll i sempre amb un xicotet llargavistes  els vorem pels arbres...

Cua-roja amb el característic color roig de part baixa de la cua. De grandària un pam (15 cm) i d'hàbits insectívors fa una bona tasca per controlar als insectes i les seues larves.

Phoenicurus ochruros o cua-roja exemplar jove

El Pinsà o pinzón és més de llavors i per aixó el trobasrem més per terra.Grandària semblant a l'anterior amb colors groguents i blaus mascle.

Fringilla coelebs o pinsà mascle buscant llavors per terra

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE...PORTALET Antic Port Olleria

Hui anirem per les rodalies de  la serra Grossa. Anem pel  Portalet, antic Port d'Olleria en terme de Canals.

Parlerem de nou dels bolets encara que de bons no es veuen de moment per açí.

Com que anem caminant eixirem des de AIACOR en direcció zona de Bolvens i per la redona de l'eixida del poble travessem al cami que ens porta de manera palal·lela a eixa autovia. Hi ha un carril bici per on no poden circular vehículs i está pintat de verd.

A algo més de 1 km ens desvíem cap a la dreta en direcció Canals i Olleria (está indicat) , creuem el riu i  a 1 km més en davant ho fem en dirección Olleria  cap a l’esquerra.Ja entrem en El Portalet.

 Si ens fixem la humitat domina ja que estem a la cara Nord de la serra i els bolets apareixen en quasi tots lloc. Anem a identificar uns quants més:
La espècie Mycena sol ser menudeta i creix solitariament entre els molses, Es prou perillosa.

                                                   Mycena sp. sol ser perillosa o tòxica

Les altres espècies són comestibles de no massa bon sabor encara que caldria evitar-les si no es sap amb certessa si el que he agafat és el de la fotografia que expose.

Xerocomus persicolor

Els bolets semblen on vivien els donyets dels contes i es deu a que solen preferir llocs més humits i frescos dels boscos. Ès comestible pero dieun que no sap massa bé. Conegut tambè com Bolet de Pí.

Psathyrella candolleana

Psathyrella No és un bolet ja que té laminetes i sí és comestible encara que com diguem per açí "amb poca xixa"

Per acabar anem al bolet dels garrofers al que tant li temien els garrofers de lloc on plou molt. El bolo de garrofer o Laetiporus sulphureus que Es considera comestible quan és jove encara que la que está a,la foto ja denota una rigidessa que la fa incomestible e´s un degradador de la fusta de garrofer morta.

Bolo de garrofer

Era molt preat en un passat culinàriament parlant ja que diuen que está molt bó (altres diuen el contrari) i per la semblança amb panets que feien els arabs pel Camp de Turia li diuen "PA DE MORO" ja que si no el agafes jove para dur. Té un sabor a pollastre diuen.

A més al nostre recorregut vorem llentiscle i coscoja a més de alzines amb el seu fruit que eix i maura ara per la tardor.

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE ...GENOVÉS

Per motiu de les continues plutges del cap de setmana anem prop i caminejarem mirant més cap abaix sobretot per la quantitat de gent que me preguntava sobre si havia vist pebràs o rovelló...-ara encara és prompte! li he contestat i els que hi ha són més menuts que una monedeta d'euro. En 15 dies més.

Com identifiquem els bolets bons dels roins?

Com els bons encara són menuts, evitarem menjar-ne dels roins si per errada els agafem. Anem a identificar uns quant prou perillosos i que no fa massa temps va donar problemes per intoxicació.

Onphalotus olearius; BOLET DE SATANÁS O D'OLIVERA

Este bolet va donar problemes d'intoxicació a una familia de Xàtiva no fa massa temps que els va semblar com els que compren al mercat o en alguna tenda...Apareix asociada a olivera.

Mycena pura  molt bonica , menuda i tóxica

Es veu en praderies de molses i és molt menut i bonic. Color rosaet

Lepiota laevigata és tóxica 

El génere lepiota és prou comú i cal  no menjar cap semblant. El barret és prou pla i molt arrodonit encara que pot corvarse i confondre-nos...

                                             Turbaria furfuracea altre bolet de pi peró verinós

Per acabar tots aquells que no semblen fongs i visquen asocitas a arbres com este que expose...

A més hi ha algúns considerats roin i que el que són és de baixa qualitat i en alguns casos provoquen INTOLERÀNCIES però en cap cas són verinosos

                        Suillus mediterranenesis  ALTRE BOLET DE PI comestible de baixa qualitat

Dels realment comestibles parlrem un poc més en davant...

Els protectors del sól quins són ara?

Liquens i molses que a més donen siport a molts éssers vius com caragols i microinvertebrats que a més són el menjar d'altres i ajuden al manteniment de la xarxa de l'ecosistema mediterrani i permeten part de la vida a les nostres serres a més de donar colorit. Cladonia és un liquen

                             Molse a esquerra verd fosc  Cladonia foliacea centre i Cladonia rangiformis dreta

Fruits de la tardor…?

Parlarem del fruit del ginebró que amb forma globosa i amarronada contrasta amb el verd intens i clar de les punxoses fulles. En un passat era part de la llenys que s'agafava pèr als forns de pa ja que dona molt de calor i a més manté un cert temps eixa calor. Hui abunda i permet que hi hagen més incendis fortuits a més de donar cobertor a rallats o cries de porc senglar que s'estenen ràpidament.

                                              Ginebró Juniperus oxicedrus amb els seus fruits

Visita a la basseta roja on ja queden pocs d'amfibis que ja es retiren per a passar prompte les sequeres i gelor de l'hivern.

Imatge d'un jove Pelodytes punctatus conegut com granoteta

Els ulls d'estos animalets amb pupil.les verticals ens indiquen hàbits nocturnes. 

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE… MANUEL Darrere l'incendi estival

I desprès de l’incendi estival qué?

Avui anem a vore que passa desprès de les intenses (encara que insuficients ) plutges del mes de Setembre que a més són les primeres de la tardor en referència a l'efecte que sobre un paisatge fà l'acció arrasadora del foc de final d’estiu de 2012 que cremà quasi 10 Ha, de pí i matoll entre els termes de Manuel i Xàtiva. Per a poder vore-lo vos convide a fer un xicotet recorregut (no mes de 3 km) en el que estarém pendents dels canvis que s'han produit en el paisatge, de la debilitat d'un terreny de sals i fang i la desolació que queda  en la flora, peró també parlarém del poder regeneratiu de les plantes después de un incendi i com va recuperant-se el lloc a poc a poc.

Per començar anirem per la CV41 des de xàtiva i en direcció Manuel i justet d’enfront del camí que entra a Manuel pel poliesportiu I que es troba uns 100 metres abans d’arrivar al paratge de “ les Salines” (que gràcies que no s’han vist afectades)

Els primer que veig és un paisatge amb contrast on domina el beig i negre front al verd , tot per culpa dels cremats.

Imatge de la serra en terme de Manuel

Me crida l’atenció les torres de llum que s’alçen majestuoses sobre nosaltres i que encara que este incendi s’ha declarat com a “intencionat” , bé podrien afectar al lloc ja que quan es formen tormentes amb aparell electric poden apareixer   xispes etc, que podrien iniciar de nou un altre incendi… 

El que me fixe és que es tracta d’una zona on es veu que està permessa la caça , cuja veda es va obrir i iniciar el 12 d’octubre i que ja es fan sentir els primers dispars. La vegetació que m’envolta está subjecta al tipus de terreny que és principalment de guix,sals  i fang roig cosa el fa feble peró que permét enmagatzenar l'aigua i dona peu a que pel lloc  apareguen fonts Amargues (sulfats de guix) i Salades (altres sals). Els guixos es poden voree com a cristall sols o  estructures  molt deformades per les terribles forçes de la natura cuja deformació a modus de Diapir apareix desprès que es formara este terreny…

Làmines de guix deformades i dissoltes per l'acció de l'aigua

Cura en els esbarrons  ja que per estes époques  la humitat és més constant i el sòl, per causa del fang va escupint-la i la  deixa dalt formants una pel·licula pel lloc per on xafem.

També puguem fixar-nos a les empremptes que queden sobre el fang per reconèixer alguns tipus d’animals que solen passar per açí a beure; Porc Senglar, Conills, Fagines, Ginetes, i ara molts gossos de caça que ens podran confondre peró que vos pose una emprempta de gos per que sempre que vejeu la pugueu descartar d’altres.

Emnprempta de porc senglar caminant depressa

Emprempta de gos amb els seus dits i les ungles davant

Quan que fa a la flora parlarem de plantes mediterrànies com Llentiscle (Pistacia lentiscus) amb els seus fruits quasi negres...

Llentiscle amb fruit

El Rhamnus alaternus o Aladern amb les fulles serradetes semblants a les de coscoja o fins i tot acebo peró molt més menudes. 

Aladern

La natura fa que desprès de un incendi que no ha sigut massa devastador i ajudant-se d¡estes plutges aparaguen les plantes que es mantenen amb les tiges i arrels baix de la superficie com els esparrècs, als que ja s'els veu eixir a pesar que no és encara temporada...

Asparragus acutifolius eixnt d'entre les cendres

Com vorem la natura va recuperant-se a poc a poc encara que faràn falta tasques de neteja i regeneració artificial com podrem vore en llocs on amenaça d'erosionar-se ràpidament...

Eixida del sol per la zona on marca l'efecte del cremat

Els camins, que són molts, travessen la serra entre els termes de Manuel i Xàtiva , per lo que si continueu ho fareu sempre cap amunt, així ànim i sobretot  cura amb el sòl quant plou o amenaça de fer-ho ja que recordem de nou  que hi ha moltr de fang que a falta de vegetació pot donar-nos un bon sust.

Ocypus olens escarabat que alça l'abdomen i expulsa un líquid pudent 

Me trobe amb un coleópter depredador que mesura uns tres centímetres i que alça el cul tirant un líquid que fa mala olor (el nom Olens ho diu tot) i també el podrem vore per açí.

En temes d'actualitat DENUNCIEM els enderrocs deixats a un escampat  del riu albaida al terme de Xàtiva i a l'altura de Les Palanques on sembla que els únics que gaudeixen d'ells són els reptils com la sargantana comuna que aprofita estes ullades de sol  damunt d'algún d'ells abans de l'arrivada a l'hivern,

Sargantana comuna damunt d'un tros de fusta