EL FRED I L'HOME

Amb temperatures de 3 o 4 graus qui pot fer coses al camp?
 Els animals de sang calenta i ment gelada com l'home entre altres.
Eren sobre les 8 de la matinada d'un dissabte de Decembre i me trobava passejant per les rodalies de Xàtiva, mirant de posar-me les mans en qualsevol lloc on es pugueren calfar. En un moment la meua mirada  es va dirigir a un camp inundat on creixia l'all i on un grup de persones, aprofitant la blandor que porta l'aigua, els collien com ja  ès classic en estes dades.
 No podia deixar d'imaginar-me com estarien les mans d'eixes persones desprès de mantenir-les submergides durant un temps en eixa aigua que com  que sempre porte el termòmetre vaig fer una comprobació i l'indicador LCD  només marcava 9,6ºC.
Portaven les cames amb un plàstic a forma de bota d'aigua peró encara així , tindre submergits peus i cames en eixe medi no debia ser massa agreable, pensava jo.
Un poc  Darrere d'ells es trobaven unes aus que aprofitant l'acció que l'aigua fa reblanint la terra i la tasca d'eixos homes, s'atrevien a mantenir-se prop d'ells per, d'eixa manera, extraure un altre producte com llambrígols o larves d'insectes que ara es troven adormilades i que són un suport important de cara a l'entrada de l'hivern.
Agrons blancs o més coneguts com "garces blanques" Egretta garzetta  i Bubulcus ibis es mantenien a certa distància que vegades no superava els 2 metres mentre aquelles persones no deixaven de extraure i netejar els alls. Esta simbiosis sembla que també afavoreix l'airejat de la terra donat que amb els seus becs remuen un poc més la terra. En general un dels pocs casos que encara queden per la comarca on el treball manual s'asocia amb la natura i mantè un cert equilibri que dona salut al medi ambient.

UN DECEMBRE FRESC

Diuen que el fred no atrau al animals i en part ès així ja que les temperatures mínimes de 2-3 graus per la zona dels voltants del riu Albaida no animen més que a animals homeoterms (de sang calenta) com aus i mamífers, sent per aixó que amfibis i rèptils apenes ne vorem. Este cap de setmana de decembre n'he estat per la Cova Negra, Bellús i La font de la Quintana i mira per aón que els que també gaudeixen de les baixes temperatures són els bolets, encara que no tots donat que el seu temps com bolets de xop, esclatanags etc ja ha passat fins la primavera o fins i tot l'any que bé.M'han comentat que per bocairent encara fan algunes llanegues del génere hygrophorus. Encara així per la nostra comarca puguem vore bolets de pi del génere Suillus i sobretot hi ha que tindre molta cura amb llocs on la brossa tipus gespa ha crexcut prou ja que dins ells apareixen molts bolets considerats tóxics com galerina i que poden ser consumits pels més menuts.

el bolet de pi Suillus mediterranensis no n'hes gens tóxic

Un dels principals problemes que he observat és que quan es veu al bolet groc de pi s'el retira com per evitar que s'el mengen. No és gens tóxic i de fet en temps d'hambruna s'el menjaven, ajuda prou a altres plantes a creixer ja que estableix conexió simbiótica amb elles i a més retorna la matèria en descomposició a la terra per de nou poder ser utilitzada per plantes... de nou recorde NO ÈS TÓXIC per favor no el arranqueu...

DIFÍCIL DE MATAR

Sembla una pel·lìcula com les de Steven Seagal i ès que el contingut ès molt semblant encara que el malo o mala és el que estem intentar eliminar (al menys ès mal a les nostres terres). Parlem de nou de la nostra coneguda Myriophylum aquaticum i de la dificultad que estem tinguent de cara a acabar amb ella que com ja saveu es fa mitjançant xarxes biodegradables antillum. En primer lloc per que és dura ja que les artimanyes que utilitza per sobreviure és ferne més branques i alçar si cal la xarxa o trencar-la i en segón lloc per que no tinguem clar on està elñ focus i de fet estem trobant més nuclis al llarg del riu que ens porta fins a l'embassament de bellús... Siga com siga és una despesa de diners i temps que mereix la pena tindre en compte ja que al final acabem pagant-ho tots...
La falta d'aigua en forma de mplutja ha permés que es diposisits de terra afloren amb més facilitat i esta planteta arrela en eixos llocs. Si viatja menys aigua pel riu ja que no s'obrin les comportes, encara millora la situació per a ella per la qual cosa es trova "com en sa casa" recordem que que és nativa de l'amazonas. Per acabar invadeix de tal manera la vora del riu que no és possible a altra planta fer-ho per la qual cosa només alguns insectes com els mosquits poden viure  la qual cosa ens fa recordar que ara tinguem un nou afegit que ens ataca de dia (recordem que el de tota la vida ho fa al crepuscle i abans de fer-se de dia) com és el mosquit tigre i que estes noves situacions els ve de meravella...
Mireu-lo des del punt de vista que vullgueu i voreu com en absolut ens interesa tindre a esta planta.
La última actuació ha sigut a la Xopada de Alboi a làltura del pont que está creuant el riu i ocupa no menys de 100 metres quadrats de xarxa.

La eruga maldita Thaumetopoea pitocampa

Es tracta d’una papallona nocturna Thaumetopoea pitocampa, conegudes comúnment com a polilles. Les femelles solen posar els seus ous a l’extrem de moltes plantes però sobre tot molt a prop de confieres com pins o abets. A partir dels ous  que sembla com una branqueta.- visible tal vegada per a altres papallones  com dei el meu company vicent l’altre dia quan pujavem al Puig A partir d’ací busquen el lloc adequat per formar les famoses “borses” fins que al final de l’hivern, les erugues abandonen els nius i es conecten entre elles com si foren els pasios de setmana santa i que es coneix amb el nom  de “processiò” en la qual tots ells contacten amb el company anterior i posterior.

Posta de la papallona Thaumetopea pitocampa

El cas ès que els últims mesos hi ha habut un desmesurat creixement al nombre de nius i donat que estes dades sol ser quan comenten a moure i despertar, el vent ha acabat de fer la resta escampant els seus pels per tot arreu , cosa que ha provocat que es dispare el nivell d’alarma ja que estos pels poden perforar la pell i les mucoses injectant una toxina (thaumetopina) que encara que no es extraordinàriament perillosa sí que provoca una reacció inflamatoria en la qual la Histamina té l’ultima paraula.

Com es pot controlar? Caldria mirar primer si es pot fer de forma natural, ja que els depredadors oficials d’estos animals són principalmente aus del gènere “Parus” entre els que destaquen totestiu, ferreret i el capellà. Alguns com el capellà han canviat de génere des de l'any 2009.

Estes aus necesiten sempre desposar d’arbres especiífics per fer el seu niu , cosa que fa que els haja afectaqt molt les continues “cremades” o incendis forestals que hi ha habut en els últims anys.

Podria ser ésta una de les raons de que al no hi haber-ne una quantitat adecuada de depredadors la Nostra papallona s’haja descontrolat i siga hui un problema Nacionals? De segur que tot influeix peró la falta de plutja i el continu fred per les zones de més al Nord propicien que en les postres terres es troven molt agust i així ho estan demostrant incrementant el seu nombre…

 Nobstant aixó i comentant este fet amb Toni Aparisi actual president de la Societat valenciana d’Ornitológica, me deia que no fa molt de temps que feien des d’este col·lectiu una crida per al que podria ser un dels més actius depredadors d’esta espècie de lepidópter com són les blanques Pica pica

La blanqueta és altre dels predadors de la papallona

Mirant una espècie que no està massa considerada i que també és un potencial depredador ès la senyoreta Aeghithalus caudatus que no necessita tant d’arbres específics i si de frondositat forestal, cosa que ocorre prou en les vores de la Cova Negra on se la veu amb molta asiduitat. En fi tinguem moltes aus que controlen a estos animals encara que la Nostra presència els asusta i fa menys abundants per certs llocs més humanitzats, sent per estos llocs, on la proliferación de la Nostra eruga siga més cuantiosa.

En conclussió direm que es diu molt sobre la perillositat d’esta espècie peró procureu evitar-la sobretot quan faça massa aire i si entreu en contacte amb ella llaveu amb abundant aigua i acudiu al metje per que recomane quins antihistamínics vos fa falta.

HIVERN I SEXE; HERMAFRODITES

Els llimacs, especies de pulmonats, es Mostren mutuament el seu pene un front a l’altre organisme, cosa  que fa l’altre faça el mateix.  Ambdues busquen enrroscar-se en un amoròs abràs per trobar el lloc on es forma l’orifici de l’aparell reproductor femení i així posar-ne el semen cosa que fará que queden ambdos organismes fecundats. A este fet s’anomena Fecundació creuada. En un pocs dies vorem els resultats en forma d’ous que soterrarràn fins que en un parell de setmanes eixquen el menuts “llimaquets”. La dificultad per diferenciar espècies és molt alta, donat que és anatomia genital la que ho determina per la qual cosa només unes poques espècies tenim clar el seu nom entre les que es troben estes  dos que ací presente. La més fosca amb cresta Milax nigricans i la beig Deroceras reticulatum que ací vegem emparellant-se amb altre congèner i ambdues espècies europees.

Derocera  reticulata mostant-se mutuament el pene

Milax nigricans buscant parella

Altre dels grups implicats són el anel·lids, anomenats i conegut com a llambrígols. Estes espècies si que necesiten d’humitat abundant i terra de certa qualitat per la qual cosa l’ús i abús de pesticidas iu herbicides els ha perjudicat molt. Són molt importants per al remourement i aireación de la terra i s’han fet servir en un passat con a “carn” per a la peixca sobretot de l’anguil·la, hui ja més controlada, enganxats en amets. La forma de reproducción és també fent coincidir els clitels peró sense pene, i el semen s’enmagatzena en espermateques