Es tracta d’una papallona nocturna Thaumetopoea
pitocampa, conegudes comúnment com a polilles. Les femelles solen posar els
seus ous a l’extrem de moltes plantes però sobre tot molt a prop de confieres
com pins o abets. A partir dels ous que
sembla com una branqueta.- visible tal vegada per a altres papallones com dei el meu company vicent l’altre dia
quan pujavem al Puig A partir d’ací busquen el lloc adequat per formar les
famoses “borses” fins que al final de l’hivern, les erugues abandonen els nius
i es conecten entre elles com si foren els pasios de setmana santa i que es
coneix amb el nom de “processiò” en la
qual tots ells contacten amb el company anterior i posterior.
Posta de la papallona Thaumetopea pitocampa
El cas ès que els últims mesos hi ha habut un desmesurat creixement al
nombre de nius i donat que estes dades sol ser quan comenten a moure i
despertar, el vent ha acabat de fer la resta escampant els seus pels per tot arreu
, cosa que ha provocat que es dispare el nivell d’alarma ja que estos pels
poden perforar la pell i les mucoses injectant una toxina (thaumetopina) que
encara que no es extraordinàriament perillosa sí que provoca una reacció
inflamatoria en la qual la Histamina té l’ultima paraula.
Com es pot controlar? Caldria mirar primer si es pot fer de forma natural,
ja que els depredadors oficials d’estos animals són principalmente aus del gènere
“Parus” entre els que destaquen
totestiu, ferreret i el capellà. Alguns com el capellà han canviat de génere des de l'any 2009.
Estes aus necesiten sempre desposar d’arbres especiífics per fer el seu niu
, cosa que fa que els haja afectaqt molt les continues “cremades” o incendis
forestals que hi ha habut en els últims anys.
Podria ser ésta una de les raons de que al no hi haber-ne una quantitat
adecuada de depredadors la Nostra papallona s’haja descontrolat i siga hui un
problema Nacionals? De segur que tot influeix peró la falta de plutja i el
continu fred per les zones de més al Nord propicien que en les postres terres
es troven molt agust i així ho estan demostrant incrementant el seu nombre…
Nobstant aixó i comentant este fet amb
Toni Aparisi actual president de la Societat valenciana d’Ornitológica, me deia
que no fa molt de temps que feien des d’este col·lectiu una crida per al que
podria ser un dels més actius depredadors d’esta espècie de lepidópter com són
les blanques Pica pica
La blanqueta és altre dels predadors de la papallona
Mirant una espècie que no està massa considerada i que també és un
potencial depredador ès la senyoreta Aeghithalus
caudatus que no necessita tant d’arbres específics i si de frondositat
forestal, cosa que ocorre prou en les vores de la Cova Negra on se la veu amb
molta asiduitat. En fi tinguem moltes aus que controlen a estos animals encara
que la Nostra presència els asusta i fa menys abundants per certs llocs més
humanitzats, sent per estos llocs, on la proliferación de la Nostra eruga siga
més cuantiosa.
En conclussió direm que es diu molt sobre la perillositat d’esta espècie
peró procureu evitar-la sobretot quan faça massa aire i si entreu en contacte
amb ella llaveu amb abundant aigua i acudiu al metje per que recomane quins
antihistamínics vos fa falta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario