UNA ULLADA PER LES RODALIES DE...Riu de la Quintana (Bixquert-Xàtiva)

El Recorregut comença al partge de la Cova Negra i eixirem des de la Fonteta a l'altura del pont-aqueducte, que creuarem i seguirem només pasar-ho per una senda de curt recorregut PR que ens queda a la dreta        ( colors BLANC I GROC)

Está ben indicat i Fins a la carretera de Bellús que queda a l’altura del merendero Pedro hi ha un parell de kilómetres.El riu de la Quintana ens queda a la nostra dreta. Després  pujem  i creuem la carretera en direcció a font quintana durant un parell de km més.

Qué té de singular esta  ruta?

En primer lloc per que anem per aigues netes del riu quintana encara que prou calcàries on vorem vegetació típica de ribera en alguns llocs i en segón lloc per qué fará un parell d’anys me va semblar  vore una cria de austrapomamobius gallipes o CRANC AUTÓCTON encara que després d'investigar prou. ho varem descartar. No obstant aixó vos ensenye la foto per que entengueu el que dic.

Apertura del Cefalotórax que podria indicar Austrapotamobius

Al cranc americà el cefalotórax se li solda completament

El lloc estava infestat de cranc americà que temps enrere va ser importat per millorar les llicencies de pesca i permetre una bona "collita" d¡estos animals  i que portaven un fong que desfeia la closca del nostre cranc autócton que junt a la creixent contaminació va acabar desapareguent de les nostres aigues.

Respecte a la flora direm que hi ha molta classe de pebrás ja que hi carrasques i pins que ho permeten..

Vorem a més fauna?

Són Llocs idonis per a dos espècies d’aus  molt comuns;

  

Una busquereta anomenada Retoret o Cap negre:

Sylvia atricapilla o CAP NEGRE 

No és molt gran i mai supera els 15 centímetres sent fàcil de vore al no tindre massa por de l'home.

El segón tipus d'au és el   RASPINELL COMÚ  o Roda soques anomenat així per que encancha les ungles i es queda quasi cap amunt gràcies a un polze molt llarg. Es mimetitza molt bé perque será difícil vore-lo si no ens quedem quets un ratet. Sol  frequentar carrasques encara que jo l’he vist en xops i oms entre altres.

Certhia brachydactyla o Roda soques buscant artrópodes

És molt més menut que l'anterior i sol rondar els 10-12 centímetres. 

Tots dos en hivern menjen  llavors peró en estiu fan una bona tasca al eliminar d'insecte i aranyes els arbres.

ACTUALITAT
Estem en temps de pebrassos i anem de nou a la cova negra on en algúns llocs podem trobar morenentes del génere agaricus característics amb les seues laminetes negres i uns tons foscos morenets per dalt de capell.

Pebrás COMESTIBLE anomenat morenetaAgaricus silvícola

Cura amb les que tenen les laminetes blanques que solen ser tóxiques

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE...LLOSA DE RANES (Santana)

Hui farem una visita al poble de Llosa de Ranes

Anem a la Serra de  Santana i parlarem de fauna sobretot de l'esquirol  Roig (Sciurus vulgaris) encara que també ho farem de la  grisa (Sciurus carolinensis) provinent d’america i a la que me va semblar reconeixer estes pasques passades i que no havia recaigut que a la nostra península está prohibida la seua comercialització.

Es cert aixó de La invassió de l’esquirol?.

 No tinc massa clar que siga esta espècies encara que se li pareix així que parlaré de la nostra de "La Roja"

El nostre esquirol, el roig. no arriva a 25 cm i té una cua roja molt significativa .Es conèix des de fa molt de temps i es creu que a europa porta més de 30 millions d’anys sent per tant al que es referia el divulgador Felix Rodríguez de la Fuente que deia que un historiador romá afirmava que podria travessar la península iberica sense tocar terra.Es curiós que és una espècie molt cautelosa i si nota preséncia humana sol fugir.

Hi han indicadors naturals de la seua preséncia?

Si trobeu una pinya rossegada d'esta manera es tracta del nostre esquirol.

pinya rossegada per l'esquiriol roig

En  cas de ratolinets deixen l'eix de la pinya menys rossegat i més gruixut.

La tasca sobre la pinya la fa utilitzant les patetes de davant a modus de mans i es menja la pinya fen-la rodar com si es tractara de dacsa.

Diuen que també mnenjen pebrassos i que s'els porta amunt per evitar que altres animalets s'els menjenperó de segur que desprès de la gran quantitat de gent que ha anat este cap de setmana per la serra no deixará massa menjar per ells.

La serra de Santana té una gran quantitat de gres ja que formava part de una antiga platja costanera i per aixó les tasques que la gent feia en un passat i que donaven treball gràcies a  la seua extracció, hui opart de la cultura en un  lloc conegut com "les moles".

Ara anem de nou a la cova negra per que de nou és noticia per la proliferació d'una planta d'origen Sudamericá; concretament de l'Amazones. Es tracta del "milfulles d'aigua" Myriophilum aquaticum i que de segur que , donat la especificitat del lloc i la escasa (al men ys de moment) proliferació está portant de nou records de la famosa neteja del riu albaida d'altra planta exòtica coneguda com Jacint d'aigua Eichnornia crassipes.

Myriophilum aquaticum dominant trams del riu Albaida al pas per Cova Negra

Esta planta arrela a terra per lo que li resulta més dificil proliferar peró de segur que quan ho ha fet no hi ha qui visca dins d'ella llevat d'algunes larves com podria ser de mosquit per lo que al evitar als depredadors es podrien convertir en plagues de mosquits... 

CURA ON TIREM ALLÓ QUE NO VULLGUEM DE L'ANTIC AQUARI QUE DESPRÉS ENS COSTA DINERS I SALUT A TOTS.

Parlarem també de pebrás de pí;

Russula torulosa, el poagre que sól indicar la preséncia de pebrás per els voltants i encara que comestible no se sol menjar ja que la seua carn és dura i poc sabrosa.

També ho farem de un pebrás que quan és jove exuda ún liquid roig i de ahí el seu nom de ferrigineum

En un passat era molt comú peró hui és dificil de vore.Es tracta de Hydnellum ferrugineum. No és tóxica encara que no té bon sabor.

Hidnellum ferrugineum exudant liquid roig

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE...SERRA DE QUATRETONDA

Anirem cap a El MOLLÒ com  està assenyalat als cartells i que es troba a un poc més de dos kilómetres  de quatretonda.

Puguem deixar el cotxe al poble ja que al entrar a Quatretonda deguem  d'arrivar a l'altura de l'hipermercat CHARTER i girar cap a la esquerra (vorem indicadors de EL MOLLÓ)

Este indicador el deguem seguir durant tot el trajecte.

Si vullguem caminejar només un parell d’horeters deguem seguir amb vehícle sempre en direcció al MOLLÓ a un kilómetre aprox. deixem el cotxe en uns xaletets quan vegem que el camí es fa amb molta pendent.

Des de ahí farem 1,5 km per camí forestal fins un caminet que eix a la Nostra esquerra i baixa. de nou fixar-nos amb el cartell. Des de ahí hi ha quasi 2 km per camí de cabres així que calcer de serra.
Qué vorem?
Vegetació mediterrània típica llentiscle i coscoja ara amb els seus fruits.

Llentiscle amb fruit.

Una grañidísima quantitat de PEBRELLA amb la segona floració per les altes temepratures que encara hi han i amb tons rosaets.

Thymus piperella anomenat pebrella per que al mastegar-la pica com el pebre.

A més vorem BRUC o PETORRO en flors de color rosat tipus campanetes. Si li anomena petorro ja que al cremar-se fa uns sorolls semblat a petets menuts de xiquet o petorrets.

Erica multiflora la mel que fan de ella les abelles es fosca i bona

Pels llocs més ombrencs vorem violeta Viola arborescens amb el classic color blavet-moradet peró molt menudeta.

Viola arborescens o violeta de serra

Hi han pebrassos, rovellons o esclatasangs?

No és un bon any!!! Deia un veí de la zona encara que ahí deixe foto de alguns dels que feren els  que saben fer-ne amb cistella, corbella o falç de mà i cura en no trencar el lloc on creixen els fongs...

Lactarius sanguifluus o esclatasang dins de cistella i corvella per fer-ne

BOLETS COVA NEGRA  ( I )

Ara anem  a caminar per la Casa de la  Llum a la Cova Negra i pegats a la voreta del riu vorem… 

Fongs sense tronc-Ascomycet

Peziza sp. o P. Badia. Apareix en camins forestals o sendetes i semblen orelletes. Molt tóxica en crú cura en algún animal que se la menje tenen hemolisines que maten els glóbuls de la sang.

Peziza badia semblen orelletes i és un ascomycet

Fongs amb tronc-Basidiomycet

Inocybe sp. amb làmines color canella i menudet i blanquet per dalt... Molt tòxic

Inocybe ramosa conté muscarina que és un neurotòxic

Per acabar Tubaria furfuracea  de color marronet i de la grandària de monedeta de 2 euros , amb capell tipo sombreret xino.

 I de fauna qué?

Ocells que están prop de nosaltres i amb deixar de fer soroll i sempre amb un xicotet llargavistes  els vorem pels arbres...

Cua-roja amb el característic color roig de part baixa de la cua. De grandària un pam (15 cm) i d'hàbits insectívors fa una bona tasca per controlar als insectes i les seues larves.

Phoenicurus ochruros o cua-roja exemplar jove

El Pinsà o pinzón és més de llavors i per aixó el trobasrem més per terra.Grandària semblant a l'anterior amb colors groguents i blaus mascle.

Fringilla coelebs o pinsà mascle buscant llavors per terra