UNA ULLADA PER LES RODALIES DE ...XATIVA (Basseta Roja)

Les plutges dels últims dies han fet més bé que mal... Acaben amb la prolongada sequera d'este estiu, reomplin els aquífers al filtrar un poc d'aigua neta i sobretot plenen els nostres rius i porten l'aigua que els permet mantenir vida abans de l'hivern. Jo parlaré sobretot del que passa  a les Bassetes temporals que són ecosistemes propis mediterranis que ara es plenen de vida.

Riu Canyoles plé de part a part del riu

Riu Albaida al pas per Genovés amb un peuverd d'observador

La vegetació dels nostres rius suporta les crescudes si les plantes es doblen i no son arrosegades com és el cas  d'estos Potamogeton on s'alimenta el Peuverd i que són típiques de per açí, cosa que no ho és la canya  grossa(Arundo donax) que acaba obturant ponts...

Anem a la Bassetra Roja, una joia mediterrània del tipus d'esdeveniments del nostre clima ja que plou molt i ràpid , a més que ens deixa sequeres llargues...

Els animalets que aprofiten estos moments solen criar ràpidament en un frenesí mescla de sexe i amor sense parangó al regne animal. Parlem de l'amfibi anomenat Granot Corredor (Bufo calamita) que no supera els 9-10 cm de llarg, té una línia verdosa o blanca creuant tota la seua columna vertebral i que amb les seues potes curtes no es desplaça a bots com altres sino correguent.

Femella de Granot corredor amb el mascle enganxat

El frenesí és tan gran que vegades molts mascles s'enganxen per error entre sí i tenen que fer un crit especial greu  que indica al'altre que no va per bon camí. La lluita per una femella sol ser tan gran que el tindre una femella no te dona garanties de ser pare i l'agafen en tanta força que són capaços de morir amb ella si ésta s'ofega (cas de plutges molt intenses sol passar).

Mascle de Granot agafant una femella morta

Molts mascles competeixen per la femella ja que estos animals fecunden els ous despreés queels pose la femella (feundació externa ) i per aixó el mascle manté agarrat a la femella per que aixó no puga passar i només siga ell el "pare" d¡eixos fills...

Peró no són només són els vertebrats els que ho fan , sinó que molts paroitets mascles solen vigilar la posta de les femelles per que altre mascle o femella (de la mateixa o altra espècie) no intente buscar en este lloc un niu per posar els seus ous...

Mascle del génere Orthetrum vigilant en vol

Estem davant d'una breu história on els seus personatges només pensen en SEXE i en cas dels granots també de AMOR cec fins la mort...

Per arrivar a la Basseta Roja hi ha que anar pel port antic de bixquert que agafarem a l'eixida de xàtiva-Novetlé per l'Arrabal i seguint pel camí la bola amunt direcció la penya San Didac i que una vegada dalt on vegem que el camí de nou tira a la dreta deguem agafar un camí de ferradura que baixa a la Solana del castell. També es pot anar pel port vell de bixquert, peró si no conegueu el camí és un poc liós i m'agradaria que si tingueu dubtes me'l diguereu posant algún comentari i una forma de contacte per que   puga indicar-vos millor com anar.  

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE...CHELLA I BOLBAITE (Del salt als Xarcos)

De nou continuem vagent paisatge molt a prop de pobles i sobre tot parlarem de Geologia i de cultura agrícola.
La ruta de hui comença en Chella. Des de qualsevol lloc de la carretera que creua el poble on podrem deixar el vehicle eixirem cap amunt per carrer de La Alegria i amb un poc d'aixó i ganes pujarem durant uns 200 metres fins arrivar a una plaça amb banquets i palmeres hui destruides pel "morrut" on ens desviem cap a dreta  i creuant el poble per dalt arrivarem al mirador del salt de Chella on podrem vore l'efecte del paisatge Karstic que ha deixat un tall de quasi 30 metres que conecta de nou la natura i la nostra cultura ja que a partir de l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua construim   molins que bé podien estar relacionats amb el tractament de blat per fer farina (molns fariners).

Salt de Chella

Lo nou seria agafar i seguir c ap al segon mirador uns metres amunt i des de ahí baixar al salt per un caminet ben delimitat per fustes a modus de "pasamá" - Una vegada baix podiem descansar al parque que hi ha i on podrem vore les oronetes fent autèntiques acrobàcies per agafar els insectes.

De nou seguim el camí a l'esquerra que ens porta per  una ruta de Gran recorregut GR-237  direcció a Bolbaite (recordem que sembla que perguem de vista bolbaite ja que el gorgo el deixem a lka nostra esquerra). El camí té algo més de  3 km i quan de nou vegem el poble de Bolbaite ens dirigim pel camí que entra al poble no pel de la esquerra i arrivem a la Calle Honda on vorem per qué li diuen així. Ens creuem amb el fort  olor característic de alguns espais d'este lloc i que de nou ens traslladem a époques més antigues on el fruit del garrofer cujo enmagatzenatge produeix esta olor,era molt utilitzat per donar menjar als animals. Hui el  gastem com a emulsionant alimentari dels gelats,sent el cas de la seua llavor: el garrofí.

Imatge de garrofer

Garrofí utilitzar en industria alimentaria

Una vega a Bolbaite baixarem als Xarcos o Pozas on vorem com s'enmagatzena l'aigua i on molta gent aprofita en époques de calor per donar-se un bany en estes calcàries aigues.Hui tenen moltqa aigua donat les últimes plutjes i a pesar de les continues onades de calor.

El recorregut invers cap a Chella  ens fixarem en un fruit de la tardor, l'oliva que ja está a punt de recollir i que també dona sentit a estos llocs on les "almasseres" són tan comunes.

Oliveres

 De nou  travessem un "trias" que són guixos rojos que es formaren quan esta zona era un mar fa més de 200  millions d'anys durant el Triasic.
Recorregut

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE...ESTUBENY (La cabrantà)

Paratge Municipal de "la cabrantà"
Així li diuen ara peró jo l'he escoltat anomenar com "la quebranta o quebrantà"... No és massa gran ja que no passa de 1,5 ha.
La forma d'arrivar des de la N340 València-Albacete i el desviament ens posará Estubeny. Ens desviaremk cap esquerra per CV590 i a uns 5 km está la baixada a Estubeny. Al poble deixarem el vehícul encara que si hi ha persones amb mobilitat limitada podrém baixar al riu de Sellent on a l'últim creuament desviarem cap esquerra i a 300 metres  hi un xicotet lloc per girar vehículs on podrem deixar-ho. Només arrivar vorem que abunda l'aigua... Sí en sedtembre de sequera hi ha i molta!!! Aixó es deu a l'ombra que fa i el tipus de roca calcària molt permeable. Les falagueres com la CUA DE CAVALL i la falaguereta Capillus ens ho mostrarán...

CUA DE CAVALL Equisetum sp.

La formació de tosques calcàries i travertins s'alçen per damunt dels 30 metres sobre nosaltres i l'erosió del riu Sellent ha deixat parets verticals i per un Badall d'estes parets entrarem, com si arrivaren a PARQUE JURÀSICO...

Entrada Frontal al paratge "la cabrantà"

Vos deixe que sigueu vosaltres els que recorregueu el lloc i sobretot no deixeu de mirar que a les parets crei una planteta protegida que algúns coneixen com conillets o sabatetes de Mare de Deu (Sarcocapnos saetabensis), un endemisme nostre i que té esta forma a les fulles de trèbol...

Conillets ara sense les seues  flors rosaetes

Dins el paratge vorem l'acció de la calç de l'aigua sobre les plantes aquàtiques a les que acaba matant i fosilitzant. El forat que deixen les seues tiges es veuen clarament i són com forats  o tubs on si agafem una tija i la posem dins entendrén que va passar açí durant centenars de milers d'anys. L'aigua també ha fet depossits d¡Estalagtites (les que creixen de dalt cap abaix) i estalagmites (les que ho fan de baix amunt). 

La foto de baix és el forat i la de dalt amb una tija dins per saber que hi habia una planta abans

Per acabar farem un recorregut per la carretereta on vorem l'antic bosc de LAURISILVA format per Llorers, Lianes etc on ara el Lledoner i magraner es troben integrats,que indica com la nostra terra  abans que el canvi climàtic assecará el lloc i creara el bosc mediterrani...

Llorer Laurus nobilis

Lledoner Celtis australis

Magraner

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE... PINET I LLUTXENT (Paratge Municipal El Surar)

Paratge Natural Municipal El Surar;

Hui busquen una espècie i un lloc que era més tipic d'açí quan l'abundància de pluges ho permetia. Parlem de l'únic lloc amb característiques per mantenir un tipus d'alzina especial per l'aprofitament de la seua escorça... La surera.
On començem? 
En la CV610 des de Xàtiva a Gandia. Creuem Genovés, Quatretonda i a uns 17 Km , ja dins de Llutxent ens desviem cap a l'esquerraq per la CV608 direcció Pinet. Passarem per una carretera ara en obres , així que cura en ella. A uns 3-4 km i abans d'entrar en Pinet vorem a la nostra dreta  un cartell (poc quidat i apenes visible) que agafarem per deixar el cotxe un poc més en davant (el camí es torna impracticable per vehículs de carretera). Agafem el camí que baixa i a uns metres ens trobem amb la fonteta del castell (supose que l'aigua será potable ja que no posa ningún cartell d'advertència).

Font del castell

 L'aigua es prou fresqueta, amb poca calç i vorem en ella com que el lloc manté moltes libel.lules o parotets de les quals la que més ens interesa és una menudeta que no plega les ales i és de color verd lluent.(es tracta del génere Lestes , poc comuna hui ja que la contaminació la ha desplaçat un poc).

Parotet del génere Lestes virens

Si seguim caminant , i al llarg d'un Km en el que pujarem i baixarem un poc, ens trobarem amb molts cipressos, arbre hui en boca de molts científics al demostrar que no es crema després d'un incendi...

Ciprés amb el paisatge al fons

També he trobat una malaltia del pi blanc produida per Fitoplasma pini i que fa que la branca del pi creixca molt provocant-li una hipertrofia. Es considera perillós i deu tallar-se la branca.

Fitoplasma pini infectant una branca de pi blanc

Una vegada en la baixem l'últim tram deguem agafar forçes ja que ens queden 2 km cara amunt. Deguem seguir les indicacions sempre cap a esquerra (cap a dreta están els monestirs)

Cartells indicadors cap a el Surar

Al final una zona d'esplai, sureres centenàries que feien servir el suro per industria del vi i un paisatge meravellós. La tornada cara baix sempre així que no aneu massa depresa.

Alzina surera

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE.. MONTESA (BARRANC DE LA FOS)

Ens trobem per la A-35 en direcció a València-Albacete i  a l'eixida 37 de Montesa, ens desviem. No deguem anar-nos cap a Montesa, sinó que en la redona ens tornarém de nou cap a Valéncia-Xàtiva i una vegada creuada l'Autovia A-35 per baix, estarem atents ja que abans del desviament cap a l'estació de Montesa un cartell a la dreta que posa BLAUSA ens portará cap al riu canyoles. Són només un parell de Km no arriva els que ens separen del riu si vullguem deixar el cotxe a l'estació. N'obstant aixó ja que els recorreguts solem fer-los de 2 hores, anirem en cotxe un poc més en davant  ja vos dic que no arriva a 2 km més.Abans d'arrivar al riu deixem el cotxe.
Recordem que abans de creuar el riu deguem anar per un cami a la dreta . Denotar que en este lloc la preséncia del Saúc (Sambucus edulis) en flor no és comuna en este temps i es deu a  l'humitat del riu que així ho permet encara .
Si mirem cap amunt vorem el tall (cingle) característic que ens indica el lloc tan bonic que anem a travessar.

Tall impresionant a la serra Grossa

Una vegada Agafat el camí de terra que eix a la dreta i que discorre paral.lel al riu, notem com a uns 500 metres es torna ja esfaltat i acaba, un km més enllá en un encreuament amb altre camí que deurém agafar de nou cap a l'esquerra i passarem de nou per baix d'altre pont per  arrivar per fi a l'inici de la senda SL61. Si seguim les indicacions vorem que en alguns llocs ens posará PR en groc i blancencara que está ben assenyalada la senda local.

Si ens fixem podrem tindre l'oportunitat de vore damunt d'alguna pedra i en llocs emblemátics del recorregut (camins que arriven al riu, sendetes...) alguna "caca" de gineta que donat que estem en estiu apareixen llavors d'algún fruit que es troba per a completar la dieta.

Imatge que indica la preséncia de gineta

Un poc més en davant el bosc fa que la  temperura més baixa, llum fosca i humitat alta permeta  la preséncia d'arboç, llentiscle i altres plantes de bosc, la qual cosa ens indica que algo ha canviat al nostre voltant. A més , a les altures i davall dels  talls cretácics verticals  que ens envolten, sembla que retornem a altre temps més Arcaic...

Congost del barranc de la Fos