CANVI CLIMÀTIC A... El riu canyoles

Encara que creguem que "sobra aigua", no disposem d' aigua en excés hui en dia peró, si ens endarredim un poc, a Xàtiva l'anomenaven " la ciutat de les mil fonts" i per algo seria. Hui apreciem este bé un poc per davall de la seua importància i és hora que pensem que cada vegada ens será més dificil de mantenir i en alguns casos de trobar. Un dels subministradors principals d'aigua al riu canyoles i promotor de la Industria de canals i Alcudis és el riu dels Sants , que naix a terme d'Alcudia de Crespins, i que a dia de hui es troba molt baix d'aigua , no arrivant en molts llocs als dos dits de fondària.

Imatge actual del naixement del riu dels Sants

Vegades al riu , la presència de lytrum salicaria ens diu que la cosa va bé encara que al riu canyoles la trobem seca en molts llocs. Encara així volia recalcar que l'aigua va en molts trams més fonda, entre les roques arrodonides que tant habem gastat en pedreres i el riu torna a naixer a les primeres plutjes. En conclussió direm que l'abús en l'extracció d'aigua sí esta canviat el nostre riu i per tant el clima també patirà.

Megascolia maculata sobre unes flors de Lytrum s.

Un primer plànol de la nostra amigueta de quasi 6cm de llargària

PAPALLONES
Dos families es reparteixen el territori nostre i són els hespèrids i els nimfids. Els primer, Hespèrids, semblen un avió F-18 amb les ales entre planes i verticals, ulls grans i colors beixos o marrons.

Gegenes nostradamus amb la forma aerodinámica

La segona familia de segur que l'haveu vist ja que són les classiques papallones marronetes que pleguen les ales i ens deixen vore com un ullet al final de l'ala anomenat Ocel. Estem parlant de la familia dels Nimfelids.

Pyronia batsheba sobre una flor de rabet de gat

Tots dos families sumnen quasi 90 espècies a la nostra comunitat (hi han 159) i prefereixen les graminies com  Brachypodium o cereals quan són erugues. Son les que més he vis t hui en dia i si dominen el nostre camp i si ho fan vol dir que estem anant cap a més sequera.

CANVI CLIMATIC A... EL PUIG DE XATIVA

La muntanyeta del Puig , al terme de Xàtiva, ha sigut clau en una part de la nostra història que desconeguem ja que no sembla que els mateixos cronistes li donen molta importància... El rei Jaume I  l'anomena en les seues cróniques encara que la importáncia sembla ser estratégica. Nosaltres ens remontem molt més enrere, fins i tot abans del Periode Bronze Valenciá, ja que també hi han estructures d'eixe periode, i anem quan els primers Cromagnon aparegueren per açí (o al menys per esta muntanyeta). Es clar que els processos erosius que han ocorregut en els últim 10000 anys han fet servir al Puig com a "Partidor d'aigues" per als  tres rius: Albaida, Canyoles i Barxeta.

El Puig i el riu Albaida

La cara Nord  esta menys assolejada que la resta per lo que permet a algunes plantes sobreviure fins i tot a les temperatures de més de 40º C de molts dies d'estiu i manté en cert grau l'humitat a terra. És el cas d'una planta mediterrània com el Germil Jasminum fruticans

Germiler amb els seus característics fruits negres de l'estiu

La cara sud está ara molt desfavorida per l'abús de calor i dèficiència de plutjes, cosa que fa que ni siquiera el romer puga sobreviure i es torna groguenc i quasi sec, encara que estes "ruixades" d'estiu estan donant un poc més de vida a alguns llocs.

Les carreteres que tallen accés al riu Albaida es cobren moltes vides animals, que busquen en l'aigua del riu eixa salvació a la sequera d'este lloc. És per aixó que la carretera de Simat está considerada com un punt negre herpetofaunistic.

No obstant aixó la nostra xixarra Cicada orni ,manté el seu cant i no es doblega davant la calor i  encara l'augmenta content (el cant és el moviment ,en els mascles, d'unes membranes de baix l'abdomen) mentre sucla de la savia dels arbres.

Xixarra preparant-se per cantar

Respecte a les papallones parlarem de del génere polyommatus al que asociem amb formigues del génere mediterrani Lascius que a canvi de un dolç premi que afereixen les erugues d'estes papallones,les defenen fent fugir als depredadors. A esta relació se la conèix com MIRMECOFILIA

Polyommatus mascle dalt d'una fabácia

CANVI CLIMATIC A ...SERRA DE VERNISSA I DEL CASTELL

EL CANVI CLIMATIC SOBRE LA SERRA DE VERNISSA
La història també ens informa com el medi natural també va canviant. Si ens traslladem enrrere en el temps vorem com per açí quan el espart que dominava en Murcia mentre que cànem i el margalló (que eren els que per la costera dominaven) del que feien de cistelles o fins i tot almasseretes per  fer-ne l'oli... Hui és la planta que domina a la part Sud del castell asociada en molts casos am les exótiques i que ens indiquen que hi ha una major temperatura i una menor taxa de plutjes.

                                                        Isnhura g. sobre planta d'espart

Altres canvis es veuen en el sòl, que amb un nivell d'humitat  no massa adequat , permet creixement de moltes plantes més própies de llocs arids com paleres i piteres.

La zona més seca de la serra de Vernissa és la cara de Solana o Sud

Molts animals, encara que adaptats a estos canvis de temperatura, la falta d'humitat i d'insectes en general es han mogut cap a llocs més alts de la serra. És el cas dels Allacrans Buthus occitanus, que encara que la seua picadura és molt dolorosa , no és mortal (molta precaució en menuts i persones majors) i cujo verí sembla més el de una vespa d'eixes de terra i que podriem , en cas de rebre-la en mig del camp, rebaixar el dolor amb fang o algún àcid com llima o vinagre.

El allacrá comú o escorpí (Buthus occitanus)

Les continues incursions del foc en les nostres serres no són casuals i han ocorregut durant millions d'anys, encara que la presència d'espècies pirófiles com el Pí blanc Pinus halepensis els ha  propiciat. Altres espècies pirófites , es a dir que apareixen amb força deprés del foc com la Xara Cistus sp. ens indiquen que hi ha habut recentment algún d'estos incendis.

Papallona del gènere pieris sobre una Xara

Les espècies mediterrànies com el ginebró, la savina borda o la xara sobreviuen encara que sempre que el foc no siga massa intens ...

Imatge de Bruc amb una xinxe a l'esquerra

Les papallones que  podrem vore, també arriven a  tindre una relació d'amor-odi amb l'èsser humà, es a dir, que si no són controlades les seues erugues per aus (els incendis acaben amb boscos on viuen estes aus) poden suposar una xicoteta plaga sobre plantes del génere brassica o raphanus (floricol i rabe) entre altres del génere Pieris sp. encara que també sobre fabes ...

Pieris manii sobre una crucífera

EL CANVI CLIMÁTIC A ... EMBASSAMENTS BELLÚS I ESCALONA

El nostre clima es troba a meitat de camí entre el subtropical i el temperat. És per aixó que gaudim de calor com els trópics i plutja com els temperats peró en estiu falten i la sequera és la que mana, mentre que en la tardor apareixen ruixades en forma de tormentes que arriven a tindre carácter  torrencial. Aixó fa del clima MEDITERRANI un tant especial pel que fa a flora , fauna i paisatge. Peró els últims anys són téstics de canvis que puguém vore, encara que estem a temps de minimitzar-los...
L'embassament de Bellús és una làmina d'aigua vista des de dalt peró manté a molta vida com els peixos, insectes etc., encara que l'abundància de matéria orgánica es menja l'oxigen i l'augment de temperatura de l'aigua estancada impedeix la regeneració i al faltar l'oxigen  domina l'Eutrofització en molts punts.

Cercion l. sobre una branqueta morta envoltat de fusta morta

Vegades són les accions humanes les que amb excés de fem fa que altres peixos acaben morint i els de valéncia ecológica més ampla (els que suporten millor tots estos canvis) com les carpes siguen les que predominen. Els que més ho saben són els pescadors que amablement es deixen fer una foto amb una carpa aconseguida com la que vos presente açí.

Carpa en mans d'un pescador que després torna a soltar

Les aus no es queden enrere i capturen molts peixos com ho feien a la mar. És el cas dels corbs marins Phalacocorax carbo 

Parella de corbs marins esperant el moment

La solució no está massa clara i moltes espècies s'adapten a estos llocs encara que ens toca a nosaltres millorar els voltants que habem canviat mitjançat repoblacions  de plantes riberenques com el cas dels salzes Salix eleagnos, adaptades a l'aigua i que amb la seua ombra o simplement amb la presécia, impedeixen que avançen altres plantes que ja han demostrat tindre un caracter més invassiu. 

Salix eleagnos

Oxigenar de manera natural l'aigua  seria altra de les tasques a fer-ne i podriem començar per posar-ne plantes HIDRÓFITES com Ceratophylum entre altres i  que ja es troba de forma natural en alguns punts del riu.

Hidrófita Ceratophylum en les proximitats de la Cova Negra

 I com no! Es deu ser més respetuós i contaminar menys , no netejant més sinó embrutint menys. 

Per acabar parlarem un poc de papallones com la Papilio machaon amb uns color grocs caractgerístics i una cua al fina d'una de les seues ales que la fan quasi inconfundible.

Papilio m.

Una de les papallones més grans de la nostra comunitat i devoradora de fenoll i ruda, es veu afectada en alguns casos pel canvi climàtic que afecta sobre tot a la segona planta, la ruda, ja és una planta més   necessitada d'humitat.