CANVI CLIMATIC A... EL PUIG DE XATIVA

La muntanyeta del Puig , al terme de Xàtiva, ha sigut clau en una part de la nostra història que desconeguem ja que no sembla que els mateixos cronistes li donen molta importància... El rei Jaume I  l'anomena en les seues cróniques encara que la importáncia sembla ser estratégica. Nosaltres ens remontem molt més enrere, fins i tot abans del Periode Bronze Valenciá, ja que també hi han estructures d'eixe periode, i anem quan els primers Cromagnon aparegueren per açí (o al menys per esta muntanyeta). Es clar que els processos erosius que han ocorregut en els últim 10000 anys han fet servir al Puig com a "Partidor d'aigues" per als  tres rius: Albaida, Canyoles i Barxeta.

El Puig i el riu Albaida

La cara Nord  esta menys assolejada que la resta per lo que permet a algunes plantes sobreviure fins i tot a les temperatures de més de 40º C de molts dies d'estiu i manté en cert grau l'humitat a terra. És el cas d'una planta mediterrània com el Germil Jasminum fruticans

Germiler amb els seus característics fruits negres de l'estiu

La cara sud está ara molt desfavorida per l'abús de calor i dèficiència de plutjes, cosa que fa que ni siquiera el romer puga sobreviure i es torna groguenc i quasi sec, encara que estes "ruixades" d'estiu estan donant un poc més de vida a alguns llocs.

Les carreteres que tallen accés al riu Albaida es cobren moltes vides animals, que busquen en l'aigua del riu eixa salvació a la sequera d'este lloc. És per aixó que la carretera de Simat está considerada com un punt negre herpetofaunistic.

No obstant aixó la nostra xixarra Cicada orni ,manté el seu cant i no es doblega davant la calor i  encara l'augmenta content (el cant és el moviment ,en els mascles, d'unes membranes de baix l'abdomen) mentre sucla de la savia dels arbres.

Xixarra preparant-se per cantar

Respecte a les papallones parlarem de del génere polyommatus al que asociem amb formigues del génere mediterrani Lascius que a canvi de un dolç premi que afereixen les erugues d'estes papallones,les defenen fent fugir als depredadors. A esta relació se la conèix com MIRMECOFILIA

Polyommatus mascle dalt d'una fabácia