Els animals de sang calenta i ment gelada com l'home entre altres.
Eren sobre les 8 de la matinada d'un dissabte de Decembre i me trobava passejant per les rodalies de Xàtiva, mirant de posar-me les mans en qualsevol lloc on es pugueren calfar. En un moment la meua mirada es va dirigir a un camp inundat on creixia l'all i on un grup de persones, aprofitant la blandor que porta l'aigua, els collien com ja ès classic en estes dades.
No podia deixar d'imaginar-me com estarien les mans d'eixes persones desprès de mantenir-les submergides durant un temps en eixa aigua que com que sempre porte el termòmetre vaig fer una comprobació i l'indicador LCD només marcava 9,6ºC.
Portaven les cames amb un plàstic a forma de bota d'aigua peró encara així , tindre submergits peus i cames en eixe medi no debia ser massa agreable, pensava jo.
Un poc Darrere d'ells es trobaven unes aus que aprofitant l'acció que l'aigua fa reblanint la terra i la tasca d'eixos homes, s'atrevien a mantenir-se prop d'ells per, d'eixa manera, extraure un altre producte com llambrígols o larves d'insectes que ara es troven adormilades i que són un suport important de cara a l'entrada de l'hivern.
Agrons blancs o més coneguts com "garces blanques" Egretta garzetta i Bubulcus ibis es mantenien a certa distància que vegades no superava els 2 metres mentre aquelles persones no deixaven de extraure i netejar els alls. Esta simbiosis sembla que també afavoreix l'airejat de la terra donat que amb els seus becs remuen un poc més la terra. En general un dels pocs casos que encara queden per la comarca on el treball manual s'asocia amb la natura i mantè un cert equilibri que dona salut al medi ambient.
