ESCOLTANT A LA NATURA ...

Hui comencem un nou apartat que titolarem ESCOLTANT A LA NATURA...en el que espere intervingueu  la majoria dels oients del programa, però que no es podrá fer totes les setmanes encara que sí que es procurará atendre, a la major brevetat prossible, als que tinguen dubtes i sobre la nostra natura.
El primer de les propostes és;
Per qué ja no es troben els corvs al castell?
La resposta és complicada ja que corvs i falcons són eterns rivals al aprofitar-se dels mateixos ninxols ecológics per criar. És clar que des de fa un parell d'anys al menys ja no es veuen els corvs a la cara sud del castell i és que l'arrivada dels falcons pelegrins ha supossat de nou una baralla per l'espai. No és que hagen sigut eliminats, sinó desplaçats cap a la part de la creuta sud on ja han fet de nou el niu algunes parelles (recordem que la parella d'estos animalets és per a tota la vida). No penseu que ha sigut una baralla fàcil per a ningún bando ja que corvs furten o trenquen ous de falcó i estos es tiren del niu si fera falta... En fi ara és el tempos dels falconets que han estat quasi vint anys sense niuar per açí.

La segona proposta:
Com és possible que hi haja un porc tan gran solt per ací?
En principi és impossible ja que el porc senglar no era massa comú per ací fins meitat del segle passat i els exemplars trobats mai superen els 100 kg de pes. ÉSte feia els 250% d¡eixe pes (250 kg) i era doncs un híbrid entre les dos subespécies que hi ha per la península (o axó creguem fins que eixquen a la llum els anàlisis genètics). Es clar que un porc serveix per alimentació humana ja que ho té depredaors naturals que competeixquen amb ell i supossat els continus incendis han fet que siga m illors el trobar camins i amagar els raions que abans. No és clar d'on probé encara que per les característiques i el seu pes no ha estat massa temps solt... en fi en breu eixirem de dubtes encara que l'analisis no ens dirá molest més coses sobre le seua procedéncia.

La tercera proposta seria;
Hi ha altre tipus de vida a la basseta que no haja arrivat de fora?
La resposta és molt clara ; SI
Este tipus d'ecosistemes mantenen un tipus de vida molt peculiar i que deixa els ous a les incleméncies de l'oratge i la calor fins que de nou les plutges els tornen a la vida.
Parlem de crustàcis com el Triops i el Branchiphus, un anostraci que porta entre nosaltres sense inmutar-se evolutivament parlant des de abans dels dinosaures.

Imatge de Triops cancriformis mauritánicus 

La imatge está feta en un aquari que manté un company meu Isidre Montell i que ens ha permet estudiar.los un poc millor encara que ha sigut els estudis que han vingut de la ma de Maria s. que a petició meua va arivar fará uns anys de la Universitat de Valéncia i és hui la máxima autiritat en valéncia d'estos animalets a més que  ha treballat prou en esta basseta .

Imatge de Branchiphus schaefferi apunt de criar

La espècie anomenada Branchiphus schaefferi és la més comuna en esta bassseta arrivant en estos dies  a poblacions de centenars d'individus per litre d'aigua. Recordem que hi han més de 100.000 litres.
En esta fotoles femelles porten els ous a la panxa i es veuen de color verdós, groc i blau mentre que els mascles tenen unes antenes molt llargues per agafar a les femelles durant la copula.