I desprès de l’incendi estival qué?
Avui anem a vore que
passa desprès de les intenses (encara que insuficients ) plutges del mes de
Setembre que a més són les primeres de la tardor en referència a l'efecte que sobre un paisatge fà l'acció arrasadora del foc de final d’estiu de 2012 que cremà quasi 10 Ha, de pí i matoll entre els termes de Manuel i Xàtiva.
Per a poder vore-lo vos convide a fer un xicotet recorregut (no mes de 3 km) en el que estarém
pendents dels canvis que s'han produit en el paisatge, de la debilitat d'un terreny de sals i fang i la desolació que queda en la flora, peró també parlarém del poder regeneratiu de les plantes después de un
incendi i com va recuperant-se el lloc a poc a poc.
Per començar anirem per
la CV41 des de xàtiva i en direcció Manuel i justet d’enfront del camí que
entra a Manuel pel poliesportiu I que es troba uns 100 metres abans d’arrivar al
paratge de “ les Salines” (que gràcies que no s’han vist afectades)
Els primer que veig és un
paisatge amb contrast on domina el beig i negre front al verd , tot per culpa
dels cremats.
Imatge de la serra en terme de Manuel
Me crida l’atenció les
torres de llum que s’alçen majestuoses sobre nosaltres i que encara que este
incendi s’ha declarat com a “intencionat” , bé podrien afectar al lloc ja que quan es
formen tormentes amb aparell electric poden apareixer xispes etc, que podrien iniciar de nou un
altre incendi…
El que me fixe és que es
tracta d’una zona on es veu que està permessa la caça , cuja veda es va obrir i iniciar el
12 d’octubre i que ja es fan sentir els primers dispars. La vegetació que m’envolta
está subjecta al tipus de terreny que és principalment de guix,sals i fang roig cosa el fa feble peró que permét enmagatzenar
l'aigua i dona peu a que pel lloc apareguen fonts Amargues (sulfats de guix) i Salades (altres sals). Els guixos es poden voree com a cristall sols o estructures molt deformades per les terribles forçes de la natura cuja deformació a modus de Diapir apareix desprès que es formara este terreny…
Làmines de guix deformades i dissoltes per l'acció de l'aigua
Cura en els esbarrons ja que per estes époques
la humitat és més constant i el sòl, per causa del fang va escupint-la i la deixa dalt formants una pel·licula pel lloc per on xafem.
També puguem fixar-nos a
les empremptes que queden sobre el fang per reconèixer alguns tipus d’animals
que solen passar per açí a beure; Porc Senglar, Conills, Fagines, Ginetes, i
ara molts gossos de caça que ens podran confondre peró que vos pose una
emprempta de gos per que sempre que vejeu la pugueu descartar d’altres.
Emnprempta de porc senglar caminant depressa
Emprempta de gos amb els seus dits i les ungles davant
Quan que fa a la flora parlarem de plantes mediterrànies com Llentiscle (Pistacia lentiscus) amb els seus fruits quasi negres...
Llentiscle amb fruit
El Rhamnus alaternus o Aladern amb les fulles serradetes semblants a les de coscoja o fins i tot acebo peró molt més menudes.
Aladern
La natura fa que desprès de un incendi que no ha sigut massa devastador i ajudant-se d¡estes plutges aparaguen les plantes que es mantenen amb les tiges i arrels baix de la superficie com els esparrècs, als que ja s'els veu eixir a pesar que no és encara temporada...
Asparragus acutifolius eixnt d'entre les cendres
Com vorem la natura va recuperant-se a poc a poc encara que faràn falta tasques de neteja i regeneració artificial com podrem vore en llocs on amenaça d'erosionar-se ràpidament...
Eixida del sol per la zona on marca l'efecte del cremat
Els camins, que són molts, travessen la serra entre els termes de Manuel i Xàtiva , per lo que si continueu ho fareu sempre cap amunt, així ànim i sobretot cura amb el sòl quant plou o amenaça de fer-ho ja que recordem de nou que hi ha moltr de fang que a falta de vegetació pot donar-nos un bon sust.
Ocypus olens escarabat que alça l'abdomen i expulsa un líquid pudent
Me trobe amb un coleópter depredador que mesura uns tres centímetres i que alça el cul tirant un líquid que fa mala olor (el nom Olens ho diu tot) i també el podrem vore per açí.
En temes d'actualitat DENUNCIEM els enderrocs deixats a un escampat del riu albaida al terme de Xàtiva i a l'altura de Les Palanques on sembla que els únics que gaudeixen d'ells són els reptils com la sargantana comuna que aprofita estes ullades de sol damunt d'algún d'ells abans de l'arrivada a l'hivern,
Sargantana comuna damunt d'un tros de fusta
No hay comentarios:
Publicar un comentario