domingo, 11 de noviembre de 2012

UNA ULLADA PER LES RODALIES DE...LLOSA DE RANES (Santana)


Hui farem una visita al poble de Llosa de Ranes
Anem a la Serra de  Santana i parlarem de fauna sobretot de l'esquirol  Roig (Sciurus vulgaris) encara que també ho farem de la  grisa (Sciurus carolinensisprovinent d’america i a la que me va semblar reconeixer estes pasques passades i que no havia recaigut que a la nostra península está prohibida la seua comercialització.
Es cert aixó de La invassió de l’esquirol?.
 No tinc massa clar que siga esta espècies encara que se li pareix així que parlaré de la nostra de "La Roja"
El nostre esquirol, el roig. no arriva a 25 cm i té una cua roja molt significativa .Es conèix des de fa molt de temps i es creu que a europa porta més de 30 millions d’anys sent per tant al que es referia el divulgador Felix Rodríguez de la Fuente que deia que un historiador romá afirmava que podria travessar la península iberica sense tocar terra.Es curiós que és una espècie molt cautelosa i si nota preséncia humana sol fugir.

Hi han indicadors naturals de la seua preséncia?
Si trobeu una pinya rossegada d'esta manera es tracta del nostre esquirol.
pinya rossegada per l'esquiriol roig

En  cas de ratolinets deixen l'eix de la pinya menys rossegat i més gruixut.
La tasca sobre la pinya la fa utilitzant les patetes de davant a modus de mans i es menja la pinya fen-la rodar com si es tractara de dacsa.
Diuen que també mnenjen pebrassos i que s'els porta amunt per evitar que altres animalets s'els menjenperó de segur que desprès de la gran quantitat de gent que ha anat este cap de setmana per la serra no deixará massa menjar per ells.

La serra de Santana té una gran quantitat de gres ja que formava part de una antiga platja costanera i per aixó les tasques que la gent feia en un passat i que donaven treball gràcies a  la seua extracció, hui opart de la cultura en un  lloc conegut com "les moles".

Ara anem de nou a la cova negra per que de nou és noticia per la proliferació d'una planta d'origen Sudamericá; concretament de l'Amazones. Es tracta del "milfulles d'aigua" Myriophilum aquaticum i que de segur que , donat la especificitat del lloc i la escasa (al men ys de moment) proliferació está portant de nou records de la famosa neteja del riu albaida d'altra planta exòtica coneguda com Jacint d'aigua Eichnornia crassipes.



Myriophilum aquaticum dominant trams del riu Albaida al pas per Cova Negra
Esta planta arrela a terra per lo que li resulta més dificil proliferar peró de segur que quan ho ha fet no hi ha qui visca dins d'ella llevat d'algunes larves com podria ser de mosquit per lo que al evitar als depredadors es podrien convertir en plagues de mosquits... 
CURA ON TIREM ALLÓ QUE NO VULLGUEM DE L'ANTIC AQUARI QUE DESPRÉS ENS COSTA DINERS I SALUT A TOTS.

Parlarem també de pebrás de pí;
Russula torulosa, el poagre que sól indicar la preséncia de pebrás per els voltants i encara que comestible no se sol menjar ja que la seua carn és dura i poc sabrosa.


També ho farem de un pebrás que quan és jove exuda ún liquid roig i de ahí el seu nom de ferrigineum
En un passat era molt comú peró hui és dificil de vore.Es tracta de Hydnellum ferrugineum. No és tóxica encara que no té bon sabor.

Hidnellum ferrugineum exudant liquid roig

No hay comentarios:

Publicar un comentario