Els nostres amfibis (I)
Durant el període Devonià, farà
uns 400 millions d’anys i desprès d’una sequera i aillament, apareixen com una
línia descendent dels peixos peró amb possibilitat de respirar fora de l’aigua. Havien naixcut els primers
amfibis !. A la nostra comunitat no arriben fins del Cenozoic (fa uns 50
milions d’anys) .
Están adaptats als dos medis; aquàtic i terrestre
(Amfibi prové del grec Amphy doble i bio vida) i continuen depenent per
complet del medi aquàtic per reproduir-se a més que poden respirar a través de
la pell.
Al riu Albaida només trobem l’ordre dels Anurs (amfibis sense cua) dels
quals tinguem identificades almenys 4
espèciesque relatarem al seguent manual. En general, este grup és, junt al dels peixos, la base
alimentària de moltes espècies d’aus i rèptils aquàtiques i riberenques,
pertant del nostre ecosistema mediterrani.
Llevat de la granota, els gripaus o granots solen tindre hàbits nocturns o
crepusculars (excepte durant la reproducció)
Hivernen en moments de molt de fred o sequera en caus o forats encara que
no és comú.
De manera general podríem dir que estos animals tenen algo en comú amb
nosaltres:
- Tinguem com
ells el cap gran respecte del cos així com els ulls;
- No tinguem o
tinguem pocs pels a la pell;
- Lubriquem la nostra pell per glàndules a fi de tindre-la neta de contaminants
Gripau o Granot
El gripau Bufo bufo és, amb diferència, el més gran dels amfibis dels nostres rius
Es corpulent i amb
enormes potes davanteres La pell és berrugosa. Existeix un clar dimorfisme entre
l’estadi juvenil on dominen color taronges o rojos i l’estadi adult on es veuen
colors més foscos i acordes amb el terreny.
El color dels ulls es taronja o
marró i les pupil·les són horitzontals
Té hàbits nocturns o
crepusculars. La seua alimentació són invertebrats: La reproducció té lloc prop
del final de l’hivern. Solen posar molt ous, al voltant de 10.000, i només una
xicoteta part ( vegades només 1%) arriba a adult. Com són tants, naixen molt
menuts, més que per exemple el pelodytes.. Es tracta d’una estratègia
evolutivo-reproductiva.
Llegendes sobre esta
espècie diuen que escopeix si el mires als ulls i la seua saliva te podria
deixar cego Així la seua tasca no respon només al manteniment de l’equilibri de l’ecosistema sinó també són prevenidors o controladors de plagues
d’invertebrats, tan temudes pels agricultors de les terres valencianes.
Granot o Gripauet
El gripauet o granot corredor com el coneixen alguns (Bufo calamita) i parent del granot, és de grandària mitjana.
Cos amb abundants abultaments per lubricar la
pell contra la sequera. Es reprodueix quasi sempre en basses temporals, creades
després de les pluges. En eixe moment, centenars de mascles formen cors molt
cridaners.
Es normal trobar una
femella envoltada per 2-3 mascles o formant
amplexes (la forma de còpula dels amfibis. Les baralles solen ser molt
efusives.Quant ixen de l’aigua corren molt de pressa i mengen el que troben
quasi sense parar.
No es pot desplaçar a bots donat que tenen les
potes posteriors menudes i és per això que ho fa caminant de pressa (d’ahí el
seu nom de corredor). Des de menuts recorren distàncies molt llargues.
.jpg)
