EXPOSICIÓ MICOLOGICA A LA COSTERA (Genovés)

   Coprinus romagnesianus cuja paraula "copra" significava en grec "fem"

La necessitat de conectar amb la natura ès un dels objectius d’este blog i per estes dades,amb fred i certa quantitat d’humitat ambiental els que manen són els fongs.

En esta exposición farem un xicotet recorregut per la flora micològica de la Nostra comarca de La Costera i vorem uns pocs dels bolets o fongs que han estat des de fa molt de temps en la boca, la llengua i el paladar de molts dels postres avanpassats i cuja tradición ha anat passat de manera oral en la majoria dels casos fins al dia de hui.

A l’exposició que es fa a Genovés entre els dies 9 i 20 de decembre (potser s’allargue per Nadal) vorem les principals espècies amb la seua importància culinària i/o toxicitat. A tot açò  están posades  davall varios noms; El nom científic, altre amb la llengua valenciana de La costera, el seu nom més popular en Castellà i altre estret de la societat Micològica anglesa encara que no ha Sigut possible posar-ne tots els noms sí que s’ha aconseguit fer-ne al menys un 90% dels mateixos.

Imatge del cartell Expositiu

BENVINGUT FRED: T'ESPERAVEM

No estavem patint tanta calor i sequera en ploena tardor des de feia anys...

Com ens arriba el fred i com poden resultar les plutges per als éssers vius?

En general el sól necessitava una bona “regà” com diguem.Hi havia fet varies mesures d'humitat als primers centímetres de la terra i els valors eren preocupants. En alguns casos per davall del 5% cosa que afecta negativament a les plantes que fa que perguen més aigua que repleguen per lo que apareixen colors de pèrdua d'activitat fotosintètica ik mort. Colrs grocs i semblants. Ens trobavemen l'umbral de l’estrés hídric....

Aparell mesurant un valor d'un 6% en terrenys argil·lòs 

Podrem ara parlar de pebràs i esclata-sang?

No hi ha que vendre la peça abans de tindre-la en la má i davant l’experiència diré que  les prediccions que ferem en setembre no s'han complit en absolut. Supose que les baixes temperatures evaporar`n menys i permetrà la vida d'alguna espora i apareixeràn pebrasos i esclata-sang peró esperarem un poc. De moment els que he trobat en llocs més ombrencs m'els he trobat així

 Exemplar de Suillus amb les marques de la sequera a la pell

Els vindrá bé a tots els animals este fred I la plutja?

He sigut tèstic de cries d’insectes en esta temporada de tardor, cosa inusual altres anys, sent sobretot dípters dels tipus  mosques i mosquits. Este fred no els vindrá bé i acabarán ja la temporada de cria. Els que també es retiraràn serán molts réptils i mamífers que anirán pensant en com passar l’hivern...

 Respecte a la poca  plutja que ha caigut alguns animals rpleguen les gotes amb el seu propi cos com a "botija" que desprès beuen.

Ortòpter amb aigua a les potes. Probablement Thyreonotus sp.

Doncs no vorem bolets encara que siguen roins?

En altra publicació anirem distinguint alguns d'ells. Vos deixe unes fotos sobre alguns que ara sí que trobareu per les soques dels arbres com Schizophillum i auricularia. En esta foto podreu vore com són amddues espècies i recorde que es consideren com a No comestibles.

Auricula mesentèrica aprofitant l'aigua d'esta setmana

Per cert faig una exposició a genovés al més de decembre sobre fongs peró ja donaré més detalls en la web: RECORDEU-LA " SENSE EIXIR DEL CAMI"

BOLETS

JA ÉS TEMPS DE PEBRASSOS (I) ; BOLETS DE XOP

Els bolets de xop són molt comuns i no cal técniques especials per agafarlos?

MALAMENT ANEM SI PENSEM AIXÓ

Els bolets de xop tenen molta facilitat per arrelar (parlant com si de plantes es tractara) peró hi ha de pensar-se que es reprodueixen tant per espores com ensanplant els seus micelis.

Hi ha dues espècies al menys com son pleurotus i agrocybe.

Pleurotus  a la esquerra (color gris) y Agrocybe a la  dreta-dalt (taronja clar)

Les plutges ajuden a la dissolució i les temperatures a la digestió pertant els bolets d’ara són molt exquisists.

Com identificar-los?

Pleurotus colors grisos i agrocybe taronges tots amb lámines blanquinoses encara que cal coneixer-los abans si vols menjar-los.Cura en elks menutrs que són molt semblants a algunes espècies tóxiques.

A més PARLEM ARA UN POC DEL RIU ALBAIDA I CANYOLES...

ElS riuS baixen nets ?

La temperatura de l’aigua encara elevada permet que les sustàncies resuspenguen però deixen un problema que ja el tinguem al nostre riu;

  Les espècies de les parts altes es mantenen donat que la bruticia no les afecta massa (alburno es ara l’amo) i les de les parts baixes també donat la quantitat de materia orgánica entre ells la carpa cosa que fa pensar als pescadors que no passa res pero no es així siní que els peixos de les parts mitjanes com la madrilla i sobretot les plantes subaquatiques ho tenen molt mal al no passar la llum... estem perguent biodiversitat i ja ho he comprovat encara que sense dades definitives  al no identificar la mateixa quantitat d’espècies de PAROTETS com en altres temporades encara que de sympetrum i orthetrum que són més tolerants el nombre ha augmentat en el seu nombre.

Per acabar el riu és apte per al bany?

Cada vegada que es controla el rih dona els valors de quasi sempre ... aigua dins un nivells de BAIXA QUALITAT peró lo que no es deu oblidar són que els controls no es fan al riu sinó al començament de sequiols i llocs de rec mentre que la gent ja no es banya a la sequia sinó al riu.

CURA JA QUE ESTA AIGUA ÉS DE MENYS QUALITAT QUE LA DE FA ANYS I PER TANT HI HA QUE EVITAR PRENDRE BANYS DE TOT EL COS TEMPS PROLONGAT I SOBRETOT NO BEURE I RENTAR-SE BÉ

PER ACABAR EL RIU ERA UN LLOC PER LLAVAR-SE , NADAR ETC. PERÓ HUI JA NO TE EIXA QUALITAT 

BOLETS

GOTA FREDA ... i en Agost

LA GOTA FREDA

No és estrany  parlar  de la gota freda en la Comunitat Valenciana, encara que el que és menys o poc frequent és él fer-ho en el més d'Agost. Aire calent i húmit que putja per evaporació de les aigues de la mediterrània i una massa d'aire fred en altura que ofega i "esprimeix" deixant cure mès de cent litros en poc de temps...

Se m'ocorreixen varies questions sobre l'efecte d'estes benvingudes plutges que  intentarem contestar:

1/ Com afecta a La Natura del  nostre territorio de La Costera estes plutges?

 Són unes plutges que arriven en un més que ha Sigut calorós peró menys que altres anys encara que fins i tot ha “assecat” el romer en alguns llocs sobretot sorrencs. El Nivell d’humitat del sól era molt baix (sobre 5-8%)

Els invertebrats que més han gaudit; Els caragols com el caragol moro Helix aspersa i el caragol cristià Otala punctata. Estes dos espècies han aprofitat estes últimes plutges i el nivell d'humitat dels matins ,

                                         Caragol moro (esquerra)   i  caragol cristià (dreta)
També podriem parlar d'aranyes entre les que destaquem les que formen terallines com els géneres Argiope sp.  i Aranea sp. i aprofiten els nombrosos insectes que també poblen estes terres després de les plutges.

Argiope b. que acaba d'atrapar un parotet

També convé aclarir direm que a pesar de les plutges de juny no totes les plantes s’han  beneficiat per igual; El fenoll i el bruc han florit un poc més de l'habitual i els seus fruits ja ornen les nostres serres, mentre que el romer i altres plantes aromàtiques no han tingut la mateixa sort i estaven a punt de morir i estes plutges els dona una altra possibilitat. També els molses , liquen i alguna falaguera com la Ceterach officinarum coneguda com "doraeta" está en plé creixement.

2/ A pesar de plutges mala collita de fruits?... Com es menja aixó?

Si ens fixem vorem com plantes com l'Esbarçer no tenia massa fruits... com és possible aixó?

LA CULPA PROBABLE podriem donarli-la al temps ;Als mesos de maig i juny, les continues núvolades podrien haver impedit que les abelles anarem més lluny i per tant algunes espécies entomófiles es voreien perjudicades, entre elles la nostra salsamora  que no és més que el fruit de l'esbarçer. També com a possible causa estiga el excés de vent , les “ponentades” etc...

3/ Com podria afectar açó en uns mesos a La fauna i flora?

Podria hi haver-ne més d’una cria o floració. Normalment hi ha una en els mesos de primavera i després de les plutges, peró pensant que la inclinación dels sol és la mateixa per als mesos de tardor i també hi ha habut altres plutges es podria dir que Enguany és perfecte per adelantar molts productes de l’horta i sobretot fruits dels boscos com maduixes  i sobretot podriem parlar de BOLETS en cas de que no fera massa calor de ara endavant…

La plutja ha permés que es formen moltes bassetes i també els PAROTETS podrien tindre un bon any.

FOTOS DE NATURA... EN VIU I EN DIRECTE

Si vos agrada fer fotografia  dels llocs per on aneu de vacances, de les rutes que feu etc. i vullgue que les publiquem podriem obrir un espai que anomenariem "Natura en viu i en directe" .
Per eixa raó m'agradaria que enviareu alguna foto (primer m'hi digueu per lo de la resolució clar) o si no feu fotografies peró vos agrada escriure i  fer-ne algún comentari de llocs que haveu vist, d'alguna cosa curiosa, algún colorit inusual al camp o poc altres sorolls , olors etc pocs coneguts, paisatges bonics o fins i tot altres poc agraciats,de gent pescant o navegant pel riu ...
En fí m'agradaria que me comentareu si en estos mesos d'estiu l'afició i curiositat per la natura ha continuat viva entre vosaltres.
Si me comenteu coses i hi ha material podriem posar algunes de les vostres vivéncies i observacions en este blog encara que de les que més posarem serán les de les rodalies de la Costera
Vinga animeu-se a fer fotos i comentaris i sobretot a aprendre de la natura que encara té molt que dir-nos.

PER FI SEMBLA ERRADICADA LA INVASSIÓ DE Myriophylum

No sembla fàcil dir aixó de "...i este cuento se acabó..." com deien en la famosa cançoneta de la Warner Bross, peró les últimes actuacions sembla que han donat el seu fruit i ja no es veuen siquiera indicis de ningún propàgul o branqueta del milfulles de riu Myriophylum aquaticum al riu Albaida al seu pas per la Cova Negra.

El bon estat de les xarxes impedeix la reaparició de la planta invassora

En estes fotos es poden apreciar com les tasques ,més severes i meticuloses, han estan ben encandilades i de segur que el resultat será més que satisfactori. No volia parlar apresuradament peró ja han transcorregut 6 setmanes i no es veu lo que diguem els valencians "...ni un brot!" de la  planteta. La questió de perqué no havia funcinat del tot podria haber estat en el mal estat en alguna de les xarxes que portaren per a la tasca d'erradicació, que de tindre algún defecte o mantenir espais permetrien a la planteta llocs per on puguera arrivar a eixir i  replegar la llum per lo qual la fotosintesi de nou la mantindria amb acció sobre el medi aquàtic.
També deguem d'afegir que la turbidessa de les aigues en estos últims mesos( plutges de maig i alguna tempesta de juny) han contribuit a potenciar l'acció de remoció dels fons i reduir així la claretat, cosa que  impedeix arribar la llum als llocs més profunds i per tant potència l'acció en favor  de les xarxes.

UN ÉXIT A MIG FER; LES INVASSIONS CONTINUEN

És clar, donat els pobres resultats que habem aconseguit sobre erradicació de la planta invassora Myriophylum aquaticum,  que continuem en la tasca de recerca de solucions front al problema de com minimitzar o traure definitivament la planteta del colze del riu que eix de la casa de la llum i arriva a la cova negra. El cas és que no habem aconseguit més d'un 60% d'efectivitat mentre que esperavem voltant d'un 90%. La planta s'ha obert camí entre la xarxa de tela especial i ha tornat a conquerir el riu però sembla que ara ja no li asusta la corrent , donat que está lligada a la xarxa.  La falta de llum ha fet que eixca amb més força en alguns llocs , lluny de matar-la. El cas és que les invassions estan costan-nos molt cares i des d'ací continuar amb eixa tasca de concienciació sobre els vessaments d'aigua d`'aquaris o semblants que s'adapta amb facilitat ja que no hi han competidors per a éstes espècies.

Tasca inicial amb xarxes

Resultat unes setmanes després on es veu el creixement a les vores

Altra possible invassió és el potamopyrgus antipodarum , un caragolet de no més de 5 mm provinent de Nova Zelanda que pot arrivar a tapissar el sól de moltes fonts en poc de temps impedint aparicions de noves espècies d'animals.

Caragol del cieno Potamopyrgus

SENSE EIXIR DEL CAMÍ: LA COSTERA; A DIA DE HUI

No és massa normal hui en dia trobar llocs sorrencs o arenosos a les nostres terres , donat que este material ha sigut molt valorat per fer-ne construccions o altres infraestructures. No obstant aixó sí que és un lloc ideal per a certes espècies animals com els allacrans que busquen fer-se gal:leries amb una ràpida evacuació de l'aigua en cas de les torrencials pultges que ens té acostumats el nostre clima meditarrani. L'espècie que trobem cada vegada en més dificultat és el Buthus occitanus conegut com a allacrá per tot el mon. És un depredador implacable i si no tinguem cura podria fins i tot amagar-se en algún calcer o roba nosttra si s'el troba de camí a casa puguent fins i tot donar-nos un bon susto o arribar a picar.nos cosa ja que reverteix un perill donat que encara que no és mortal, és de les més doloroses que hi ha per estes terres. S'alimenta principalment d'insectes en molt casos evitant que formen plagues en  els nostres camps.

Allacrá dins una galeria soterrada baix una roca

El nostre riu torna a ser noticia ja que s'han fet unes tasques de neteja i erradicació d'una planta que ja deiem era molot agresiva amb el medi aquàtic. Les tasques de control del Myruçiophylum aquaticum començaren el dia 13 de març i acabaren el dia 15 del mateix mes amb el dipossit de xarxes especials sobre la planta per impedir dos coses; La entrada de llum i la seua mobilitat. El resultat es veu en estes fotos.

Tasca de control del Myriophylum

SENSE EIXIR DEL CAMÍ; ELS NOSTRES AMFIBIS (I)

Els nostres amfibis (I)

    Durant el període Devonià, farà uns 400 millions d’anys i desprès d’una sequera i aillament, apareixen com una línia descendent dels peixos peró amb possibilitat de respirar fora de  l’aigua. Havien naixcut els primers amfibis !. A la nostra comunitat no arriben fins del Cenozoic (fa uns 50 milions d’anys) .

Están adaptats als dos medis; aquàtic i terrestre (Amfibi prové del grec Amphy doble i bio vida) i continuen depenent per complet del medi aquàtic per reproduir-se a més que poden respirar a través de la pell.

Al riu Albaida només trobem l’ordre dels Anurs (amfibis sense cua) dels quals  tinguem identificades almenys 4 espèciesque relatarem al seguent manual. En general, este  grup és, junt al dels peixos, la base alimentària de moltes espècies d’aus i rèptils aquàtiques i riberenques, pertant del nostre ecosistema mediterrani.

Llevat de la granota, els gripaus o granots solen tindre hàbits nocturns o crepusculars (excepte durant la reproducció)

Hivernen en moments de molt de fred o sequera en caus o forats encara que no és comú.

De manera general podríem dir que estos animals tenen algo en comú amb nosaltres:

• Tinguem com ells el cap gran respecte del cos així com els ulls;
• No tinguem o tinguem pocs  pels a la pell;
• Lubriquem la nostra pell per glàndules a fi de tindre-la neta de contaminants

Gripau o Granot 

El gripau Bufo bufo és, amb diferència, el més gran dels amfibis dels nostres rius

Es corpulent i amb enormes potes davanteres La pell és berrugosa. Existeix un clar dimorfisme entre l’estadi juvenil on dominen color taronges o rojos i l’estadi adult on es veuen colors més foscos i acordes amb el terreny.

 El color dels ulls es taronja o marró i les pupil·les són horitzontals

Té hàbits nocturns o crepusculars. La seua alimentació són invertebrats: La reproducció té lloc prop del final de l’hivern. Solen posar molt ous, al voltant de 10.000, i només una xicoteta part ( vegades només 1%) arriba a adult. Com són tants, naixen molt menuts, més que per exemple el pelodytes.. Es tracta d’una estratègia evolutivo-reproductiva.

Llegendes sobre esta espècie diuen que escopeix si el mires als ulls i la seua saliva te podria deixar cego Així la seua tasca no respon només al manteniment de  l’equilibri de l’ecosistema sinó també  són prevenidors o controladors de plagues d’invertebrats, tan temudes pels agricultors de les terres valencianes.

Granot o Gripauet 

El gripauet o granot corredor com el coneixen alguns (Bufo calamita) i parent del granot, és  de grandària mitjana.

  Cos amb abundants abultaments per lubricar la pell contra la sequera. Es reprodueix quasi sempre en basses temporals, creades després de les pluges. En eixe moment, centenars de mascles formen cors molt cridaners.

Es normal trobar una femella envoltada per 2-3  mascles o formant amplexes (la forma de còpula dels amfibis. Les baralles solen ser molt efusives.Quant ixen de l’aigua corren molt de pressa i mengen el que troben quasi sense parar.

 No es pot desplaçar a bots donat que tenen les potes posteriors menudes i és per això que ho fa caminant de pressa (d’ahí el seu nom de corredor). Des de menuts recorren distàncies molt llargues.

Estat legal d’ambdues espècies

Espècies protegides pel catàleg valencià d’espècies amenaçada

SENSE EIXIR DEL CAMÍ; LES SURERES DEL RIU DE LA QUINTANA

Diuen que si no t'afones ès que sures. Aixó és el que li ha passat a un parell de sureres de la vall que envolta al riu de la quintanaque a pesar de l'incendi de meitat de la primera década de l'any 2000. No fa molt de temps i ja es veuen pinets recupertant la zona, alguna coscolleta i càdec. Peró lo que més destaca són els pins Pinyers i sobretot el parell de Sureres que apareixen d'entre tot un mar de argelages i altres plantes que han aprofitat el pas del foc per fer-se ara les "ames" del lloc. Sembla com si estigueren SURANT mai més lluny del significat , ja que han sobreviscut a temperatures de més de 500 graus , capaços de carbonitzar qualsevol ésser viu.

Sureres (quercus suber) entre argelages

 Les sureres tenen eixa forma de sobreviure al foc. No són arbres massa grans peró si es fan amples i sobretot s'envolten de "suro"! que no és més que una part de la dermis morta "felodermis" que a més de protegir al arbre impedeix que el foc continue ja que absorveix gran part de la calor i és mal conductor térmic per lo qual l'arbre va ser capaç de sobreviure a temperatures que desfarien fàcilment  metalls com plom , estany etc..

.Suro de nova formació després de l'incendi

No hi ha que restar importància als pins maritims o pinyers (Pinus pinaea) que també sobrevisqueren gràcies a que no tenen branques per davall de 4 o 5 metres de la copa.

Per qué viueen ací estes espècies i no en altres llocs?

El lloc que a més estáorientat alñ nord, está completament descarbonatat i a més amb abundáncia de gres , arenisca o sorra. Peró aixó no fa falta que ho diga ja que quasi un centenar d'anys enrere ja s'profitava la sorra o arena per fer vies de comunicació com el cas de la carretera d'alcoy-albaida que passa prop d'este lloc.

Parlem d'un lloc idoni per a éstes dos espècies i especial ja que no hi han sureres que formen part de la serra fins arrivar a pinet-llutxent on ja s'ha creat altra microreserva de flora per eixe motiu.

fulles de la surera

La preséncia d'este arbre indica frescor en estiu i gelor suau en hivern per la qual cosa el lloc está directament relacionat amb les característiques d'idoneitat per al creixement d'ambues arbres.