CANVI CLIMATIC A ...SERRA DE VERNISSA I DEL CASTELL

EL CANVI CLIMATIC SOBRE LA SERRA DE VERNISSA
La història també ens informa com el medi natural també va canviant. Si ens traslladem enrrere en el temps vorem com per açí quan el espart que dominava en Murcia mentre que cànem i el margalló (que eren els que per la costera dominaven) del que feien de cistelles o fins i tot almasseretes per  fer-ne l'oli... Hui és la planta que domina a la part Sud del castell asociada en molts casos am les exótiques i que ens indiquen que hi ha una major temperatura i una menor taxa de plutjes.

                                                        Isnhura g. sobre planta d'espart

Altres canvis es veuen en el sòl, que amb un nivell d'humitat  no massa adequat , permet creixement de moltes plantes més própies de llocs arids com paleres i piteres.

La zona més seca de la serra de Vernissa és la cara de Solana o Sud

Molts animals, encara que adaptats a estos canvis de temperatura, la falta d'humitat i d'insectes en general es han mogut cap a llocs més alts de la serra. És el cas dels Allacrans Buthus occitanus, que encara que la seua picadura és molt dolorosa , no és mortal (molta precaució en menuts i persones majors) i cujo verí sembla més el de una vespa d'eixes de terra i que podriem , en cas de rebre-la en mig del camp, rebaixar el dolor amb fang o algún àcid com llima o vinagre.

El allacrá comú o escorpí (Buthus occitanus)

Les continues incursions del foc en les nostres serres no són casuals i han ocorregut durant millions d'anys, encara que la presència d'espècies pirófiles com el Pí blanc Pinus halepensis els ha  propiciat. Altres espècies pirófites , es a dir que apareixen amb força deprés del foc com la Xara Cistus sp. ens indiquen que hi ha habut recentment algún d'estos incendis.

Papallona del gènere pieris sobre una Xara

Les espècies mediterrànies com el ginebró, la savina borda o la xara sobreviuen encara que sempre que el foc no siga massa intens ...

Imatge de Bruc amb una xinxe a l'esquerra

Les papallones que  podrem vore, també arriven a  tindre una relació d'amor-odi amb l'èsser humà, es a dir, que si no són controlades les seues erugues per aus (els incendis acaben amb boscos on viuen estes aus) poden suposar una xicoteta plaga sobre plantes del génere brassica o raphanus (floricol i rabe) entre altres del génere Pieris sp. encara que també sobre fabes ...

Pieris manii sobre una crucífera